Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sala-d’Heures

1 Resposta

(Santa Eugènia de Berga, Osona)

Antiga casa fortificada, a l’est del poble. L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I.

Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia.

El lloc passà al segle XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom.

La torre de Sala-d’Heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat.

Resta l’antiga capella (segle XII) de Sant Joan de Sala-d’heures.

Sala, la -Anoia-

1 Resposta

(Jorba, Anoia)

Santuari marià (Santa Maria de la Sala), prop de l’Anoia, bastit el segle XII (és un notable exemplar romànic) prop del mas Sala (actualment dit can Cansalada).

La capella fou regida per ermitans fins al 1832.

Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910.

Sala, la -Bages-

1 Resposta

(Sant Mateu de Bages, Bages)

Església i masia, al nord-est del terme (600 m alt).

L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu.

El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus, documentada des del segle XII.

Rus -Berguedà-

Deixa un comentari

(Castellar de N’Hug, Berguedà)

Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.

L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.

Roure, el -Alt Empordà-

1 Resposta

(Pont de Molins, Alt Empordà)

Santuari (Santa Maria del Roure) i antiga canònica augustiniana, als vessants de la serra de Tramonts. La comunitat de canonges es mantingué des dels segles XIII al XVI, que fou secularitzada.

La devoció popular a la imatge (una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al segle XV); l’actual santuari és obra de la primera meitat del segle XVII.

Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda (ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès).

Resten només ruïnes.

Roser, el -Baix Camp-

1 Resposta

(Reus, Baix Camp)

Santuari (la Mare de Déu del Roser), situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat.

Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats.

La façana central és del 1753. Actualment és la biblioteca de l’institut Gabriel Ferrater.

Roquetes, les -Gironès-

1 Resposta

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Petit priorat canonical (Sant Vicenç de la Roca), situat prop del congost del Ter.

Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall. Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII.

El segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment el XV. L’antic priorat fou convertit en masia.

Resta sols la capella de Sant Vicenç de les Roquetes.

Rodes, monestir de * -Alt Empordà-

1 Resposta

(el Port de la Selva, Alt Empordà)

Veure> Sant Pere de Rodes (abadia benedictina).

Roda, Sant Pere de *

Deixa un comentari

(Port de la Selva, Alt Empordà)

Veure> Sant Pere de Rodes (abadia benedictina).

Roca-rossa

3 Respostes

(Tordera, Maresme)

Canònica augustiniana (Santa Maria de Roca-rossa), de l’antiga demarcació de Vallmanya, de la parròquia d’Hortsavinyà. És en un contrafort (roca Rossa, 445 m alt) del Montnegre, al nord d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització.

Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric. En fou el primer prior l’ex-monjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església.

Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa (ara a l’arxiu capitular de Solsona), permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical composta del prior, un cambrer, un sagristà, un pieter i un o dos canonges més.

Al segle XIV començà la decadència, fins el 1592, que fou secularitzada i els seus béns units a la nova diòcesi i capítol de Solsona. El priorat es convertí en masoveria.