(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.
Santuari (Santa Maria del Roure) i antiga canònica augustiniana, als vessants de la serra de Tramonts. La comunitat de canonges es mantingué des dels segles XIII al XVI, que fou secularitzada.
La devoció popular a la imatge (una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al segle XV); l’actual santuari és obra de la primera meitat del segle XVII.
Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda (ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès).
Resten només ruïnes.
Santuari (la Mare de Déu del Roser), situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat.
Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats.
La façana central és del 1753. Actualment és la biblioteca de l’institut Gabriel Ferrater.
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Petit priorat canonical (Sant Vicenç de la Roca), situat prop del congost del Ter.
Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall. Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII.
El segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment el XV. L’antic priorat fou convertit en masia.
Resta sols la capella de Sant Vicenç de les Roquetes.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> Sant Pere de Rodes (abadia benedictina).
(Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> Sant Pere de Rodes (abadia benedictina).
(Tordera, Maresme)
Canònica augustiniana (Santa Maria de Roca-rossa), de l’antiga demarcació de Vallmanya, de la parròquia d’Hortsavinyà. És en un contrafort (roca Rossa, 445 m alt) del Montnegre, al nord d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització.
Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric. En fou el primer prior l’ex-monjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església.
Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa (ara a l’arxiu capitular de Solsona), permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical composta del prior, un cambrer, un sagristà, un pieter i un o dos canonges més.
Al segle XIV començà la decadència, fins el 1592, que fou secularitzada i els seus béns units a la nova diòcesi i capítol de Solsona. El priorat es convertí en masoveria.
(Torelló, Osona)
Santuari marià, situat al sud de la vila, a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia.
És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca. El 1429 fou renovada la capella. Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià.
A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas, completat els anys 1970 amb un campanar i un atri.
La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939.
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Santuari de la Mare de Déu de la Roca (292 m alt), situat al cim d’una roca que s’alça a l’oest de la vila, que l’erosió ha configurat de manera característica.
Té una sola nau quadrangular, excavada en part a la roca. El 2022 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, com a Monument Històric.
(les Borges del Camp, Baix Camp)
Santuari, a la dreta de la riera d’Alforja, al nord-oest de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del segle XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia (inicialment dedicada a sant Bartomeu) de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles.
El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954.
Dades dels Països Catalans 