Arxiu d'etiquetes: edificis militars

Milany, castell de

(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà.

Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas.

Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagés i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany.

El castell fou abandonat el segle XIV i els senyors s’instal·laren a Vallfogona; a partir del segle XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona.

Pertangué als Milany i als Pinós.

Merola

(Puig-reig, Berguedà)

Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l’antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l’Ametlla de Merola).

L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola), dins l’actual terme de Viver.

El lloc és esmentat ja el segle IX.

Merlès, castell de

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Antic castell, avui arruïnat. Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès.

El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès; la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona.

És esmentat des del 905. Fou infeudat a la família Lluçà. Al final del segle XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès. Retornà a la baronia de la Portella al final del segle XIV.

Medinyà

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Poble (84 m alt), situat prop de la carretera de Barcelona a França. El nucli antic és al voltant del castell de Medinyà i de l’església parroquial, situats dalt d’un petit turó.

El lloc és documentat des del 1017. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del segle XIV, els Xatmar. El 1698 era lloc reial.

Es conserva l’antic hospital (1398), amb la capella de Sant Jaume.

Fou municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic llogaret de Santa Fe de Medinyà) i del Tomet.

Tornà a ésser municipi independent del 4 de juny de 2015 fins al 31 de gener de 2018.

castell de Mataplana (Ripollès)

Mataplana, castell de

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.

Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).

Fou el centre de la baronia de Mataplana.

Marro, castell

(Marganell, Bages)

Antic castell desaparegut, era sota el monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.

Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330.

Mallol, el -Garrotxa-

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Vila (500 m alt), situada a l’esquerra del Gurn, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, als vessants d’un turó, damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell del Mallol, esmentat ja el 1176, que fou residència dels vescomtes de Bas.

L’església de Sant Just és esmentada al segle XIV. L’actual església parroquial (Sant Bartomeu) fou bastida, probablement, damunt la del castell, al segle XVIII.

Fou la capital de l’antic terme de Sant Privat d’En Bas.

Malagastre

(Foradada, Noguera)

Antic castell del comtat d’Urgell, probablement prop de Montsonís.

Ramon Borrell de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d’Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I.

Arnau Mir de Tost el donà en alou a la col·legiata d’Àger.

Llavinera, la -Anoia-

(Sant Pere Sallavinera, Anoia)

Poble (723 m alt), aturonat al sector meridional del terme. Es formà a l’indret de l’antic castell de Llavinera, ara del tot desaparegut.

Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera.

Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic. Passà als Cervera (1180), i formà part, després, de la baronia de Boixadors.

Llaés

(Ripoll, Ripollès)

(ant: Llaiés)  Poble, situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés).

L’antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre.

L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l’actual fou refeta al segle XVI.

Als segles XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l’abat comprà al rei tot el domini del castell.