Arxiu d'etiquetes: edificis militars

Montellà de Cadí -Baixa Cerdanya-

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Vila (1.158 m alt), al Baridà. És encimbellada a l’esquerra del Segre.

L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839. L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell.

Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet, després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana.

Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbó de Baridà.

Montcortès de Segarra

(els Plans de Sió, Segarra)

Poble de l’antic municipi de l’Aranyó, situat a l’est del cap del municipi, prop de la carretera de Cervera a Agramunt.

L’església parroquial (Santa Anna) depèn de la de Sedó.

Centra el poble el castell de Montcortès, notable edifici del segle XVI.

Montcada, castell de

(Vic, Osona, segle XI – segle XIX)

Antic castell, situat a la part alta de la ciutat, entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior. Al segle XI era conegut per palau, o torre, comtal de Vic, o, més sovint, per castell de Vic.

Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat. Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns.

El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat (II) de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448. Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix, vescomtes de Castellbò, i el vengueren el 1450 a l’Almoina General de Vic.

Fou destinat a graners i a presó, i fou demolit el 1882 en descobrir-se el temple romà.

Resten part dels murs de tramuntana, que mostren que era un edifici de tres pisos reedificat a la fi del segle XI.

Cervelló, hospital de

5 Respostes

(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

(o d’Oleseta, o de Bonesvalls, o de Santa Maria de Bonesvalls)  Antic hospital, per a l’acolliment de vianants i pelegrins, a l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi.

Fou fundat el 1262 per Guillem (II) de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres donacions (en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana). Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona; el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina (representada, a partir del segle XVII; pel rector d’Olesa). El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme.

L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de les polítiques dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX, l’administració fou confiscada a la mitra i adquirida de nou per Manuel Girona, que la hi retornà.

L’edifici, dins un recinte fortificat amb torre de l’homenatge, és una obra de transició del romànic al gòtic, molt reformada als segles XVI i XVII; la capella de Santa Maria de l’Anunciació, obra del segle XIV amb notables pintures murals, fou destruïda el 1936; actualment ha estat restaurada.

Al seu costat fou fundada per la mitra la població de la Pobla de Cervelló o de l’Hospital de Cervelló, actualment l’Hospital.

Centelles, castell de

9 Respostes

(Sant Martí de Centelles, Osona)

Antic castell (855 m alt), anomenat de Sant Esteve fins al segle XIII (prengué el nom de la vila de Centelles), actualment enrunat, en un turó acinglerat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga. És conegut també com a castell de Sant Martí. Fou el centre de la baronia de Centelles. És esmentat ja el 898.

Una comunitat de preveres instal·lada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi del segle XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi del segle XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral.

Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV de Catalunya.

El castell fou enderrocat per les forces de Felip V de Borbó; l’església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del segle XIV; la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.

Castillejos, los

1 Resposta

(Arbolí, Baix Camp)

Antic campament militar (952 m alt), de la tercera zona de la Instrucción Militar Escala Complementaria (milícies universitàries) de l’exèrcit espanyol, establert des del 1950 a les muntanyes de Prades, entre la Mussara, el mas dels Frares i Gallicant.

L’any 2001 fou abandonat.

Aguda de Torà, l’

1 Resposta

(Torà, Segarra)

Llogaret. Al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.

Al voltant del castell (enrunat) i de l’església de Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble, reduït actualment a tres cases.

L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda.

La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèl·liques.

Vilademàger

14 Respostes

(la Llacuna, Anoia)

Antic castell (700 m alt), situat en un cim, al sud-est de la vall de la Llacuna.

Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987; passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins el segle XIX. El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna.

L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parròquia del terme, que a partir del segle XIV es repartí amb la Llacuna. Aquesta església, dita sovint Sant Pere de Màger, fou reedificada i ampliada el segle XV, aprofitant una part de la primitiva, coneguda des del 1160. Té encara el caràcter de parròquia rural. Fins el 1936 s’hi venerà un famós santcrist.

Modernament ha estat restaurada.

Vallparadís

6 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental)

Antic castell de la ciutat, situat prop de l’església de Sant Pere de Terrassa, al costat del torrent de Vallparadís.

Fou bastit el 1110 per Berenguer Sal·la, i els seus successors es cognomenaren Terrassa; estenia el seu domini sobre la quadra de Vallparadís, que s’estenia a llevant del torrent, i comprenia al segle XIV diversos masos. Prop del castell hi havia l’església de Sant Jaume de Vallparadís.

El 1344 Blanca de Centelles hi fundà la cartoixa de Vallparadís amb monjos procedents d’Escaladei i de Sant Pol de Mar. El primer prior fou Berenguer de Plana. Hom construí un claustre al pati del castell i una església (iniciada el 1345) entre la torre central i el mur de les parts del nord i de l’est, a més d’una sala capitular a l’est del claustre.

La nova comunitat fou dotada amb rendes i jurisdiccions a Terrassa, i aviat adquirí el castell de Pera, a Sant Llorenç Savall, i altres béns. En 1373-74 fou fortificada. El 1413 el prior Domènec Bonafè, en recerca d’una major tranquil·litat, inicià la construcció de la cartoixa de Montalegre (la comunitat es traslladà interinament a l’antic priorat de canongesses, l’actual Conreria).

L’edifici ha estat restaurat modernament (1947) i convertit en museu municipal d’art.

Tous, castell de

5 Respostes

(Sant Martí de Tous, Anoia)

Castell termenat, molt renovat en temps moderns, dalt d’un turó (455 m alt), sota el qual s’ha format la població de Sant Martí de Tous.

Existia el 960, i el comte Borrell I el cedí als bisbes de Vic el 970, juntament amb el castell de Montbui. La repoblació del lloc no es féu fins després del 1023, per encàrrec del bisbe Oliba al noble Guillem d’Oló o de Mediona.

Els bisbes l’infeudaren a molts senyors, fins que el 1318 el cediren al rei Jaume II. A partir d’aquests moments els antics castlans, els cavallers cognomenats Tous, foren els senyors pràctics del terme.

El 1505 el castell fou cedit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que hi establí una petita comunitat entre el 1539 i el 1835.