Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I el Conqueridor, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta.
Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava.
El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas.
Es conserva el Palau dels Comtes d’Aiamans.
Altre nom de l’antic hospital de Sant Nicolau dels Pontells.
Poble i colònia tèxtil (colònia Comelles), situat al sud del terme, a la dreta del Llobregat.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Antic monestir cistercenc (després palau reial), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.
El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia (Santa Maria de Valldaura). La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que (després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia) des del 1158 fou el monestir de Santes Creus. Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297.
Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 féu portar óssos i cèrvols i hi residien temporalment la reina i els infants. El 1325 hom intentà d’establir-hi la comunitat de monges franciscanes o clarisses que aviat passaren a Pedralbes. Continuà fins al segle XVI com a residència reial, amb capella, on el rei Martí feia celebrar solemnialment la festa de la Nativitat de la Mare de Déu (1405). Ferran I prohibí (1486) que tallessin els frondosos boscs.
Posteriorment passà a propietat privada i començà l’enderrocament. Avui en dia només en resten els fonaments i algun petit llenç de mur aprofitat per a barraca.
(Tortosa, Baix Ebre, 1645 – 1717)
Institució d’ensenyament superior. Creada per un decret de Felip IV com a continuació del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec.
Fou dissolta pel decret de Felip V del 1717 i el col·legi continuà funcionant sota el control dels dominicans, fins a esdevenir posteriorment seminari.
El 1997 es creà l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr. Manyà i després l’Escola Universitària de Infermeria Verge de la Cinta, ambdues adscrites a la Universitat Rovira i Virgili.
(Solsona, Solsonès, 1620 – 1717)
Institució d’ensenyament superior. Creada per una butlla del papa Pau V i que convertia el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de la ciutat, creat el 1615 pels dominicans, en universitat literària.
Fou regentada pels dominicans, i podien conferir graus que valien al Principat i a Mallorca. S’hi formaven inicialment els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846.
Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida pel decret de l’11 de maig de 1717 de Felip V, que l’agregava a Cervera.
Continuà, però, com a col·legi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835.
(Olot, Garrotxa)
Casa, situada al Firal de la ciutat, de la família Solà-Morales.
Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels segles XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori (del començament del segle XIX).
La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot.
Ha estat declarada d’interès històrico-artístic.
(Granyanella, Segarra)
Antiga quadra, a la vora del riu d’Ondara, prop de la Curullada, centrada en l’antiga torre de Saportella, un molí de planta quadrada amb torres cilíndriques en tres dels angles, encara habitat, i amb l’aspecte d’una construcció del segle XVI.
L’any 1333 pertanyia a Tomàs de Saportella.
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Antiga farga reial, a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal. Resten les ruïnes de bon nombre de murs.
Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància. Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran.
Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga. Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara.
(Lleida, Segrià)
Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense.
Establert el 1592 per a la formació dels novicis i el joves monjos benedictins dels monestirs afiliats a la congregació. Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII.
Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós. El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672.
Dades dels Països Catalans 