(Alacant, 27 juny 1883 – Sant Joan d’Alacant, Alacantí, 22 maig 1965)
Economista. Germà de Juli. Fou catedràtic a Madrid.
Publicà les obres Industrias de la alimentación y industrias afines (1906), Elementos de tecnología industrial, aplicados al comercio (1906), Sociedad y felicidad (1916), La doctrina funcional del dinero (1945), Análisis del mercato finanzario (Roma, 1951), La doctrina del gran espacio económico (1953) i Una economía libre sin crisis ni paro (1955).
(Palma de Mallorca, 14 maig 1932 – 10 octubre 2012)
Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca.
Ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares.
El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Palma de Mallorca, 1866 – 1914)
Economista i periodista. Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina. L’any 1887 fundà el diari “La Almudaina” i s’encarregà de la seva secció literària.
Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment del Turisme de Mallorca (1905); aconseguí la instal·lació del cable telegràfic Barcelona-Palma de Mallorca (1907) i impulsà la campanya per aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu diari amb Barcelona.
(València, 6 desembre 1944 – )
Economista i polític socialista. Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la seva legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 14 de juliol de 1993 fins al 5 de maig de 1994, data en que presentà la dimissió.
Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSPV-PSOE.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Economista. És autor de dues obres publicades a Madrid i titulades Manual económico-doméstico para el año 1828 i Descripción geográfica, política, militar, civil y religiosa del Imperio otomano.
(València, 1803 – Madrid, 1850)
Economista i funcionari de duanes. Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839).
Fou membre de l’Institut Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes.
Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant.
(València, segle XIX – Barcelona, 1884)
Economista. Fou catedràtic d’economia política i vice-director de l’Institut de Barcelona.
Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics.
Jaume Franquesa (Catalunya, segle XVI) Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya.
Martí Franquesa (Catalunya, segle XVI) Cavaller. Fou secretari d’estat durant algun temps, durant Felip II de Catalunya.
Martí Joan Franquesa (Catalunya, segle XVI) Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II de Catalunya. Féu tres estades a l’Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.
Pau Franquesa (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume Franquesa, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.
Veure> Joan Porqueras i Fàbregas (economista i polític català, 1893-1966).
(Barcelona, 3 novembre 1887 – Estoril, Portugal, 22 setembre 1961)
Polític i economista. Fou cap dels serveis de Finances de l’ajuntament de Barcelona.
Publicà bon nombre d’articles sobre temes econòmics. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Afiliat a la Lliga Regionalista, tingué una activitat política remarcable. Fou dues vegades diputat a les Corts espanyoles, i també al Parlament de Catalunya (1932).
Dades dels Països Catalans 