Veure> Isidor Aparici i Gilart (jurista i eclesiàstic valencià, 1633-1711).
Gilart, Isidre Aparici *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics
Genovès, Francesc
(València, 1765 – Filipines, 1827)
Religiós dominicà. Destacà com a predicador. Alguns dels seus sermons foren publicats.
Morí a les Filipines, on fou bisbe de Cebú des del 1825.
Gasch, Josep
(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)
Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).
L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.
És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.
Garcia i Anton, Ramon
(Relleu, Marina Baixa, 1797 – Tuy, Galícia, 1876)
Prelat. Fou frare jerònim. Ocupà la rectoria del seminari de València. Rebé el nomenament de capellà d’honor de la reina Isabel II de Borbó. El 1864 era ja bisbe de Tuy.
Deixà nombrosos escrits, principalment sermons i oracions fúnebres.
Fuster i Vidal, Gaspar
(Albocàsser, Alt Maestrat, 1652 – Sàsser, Sardenya, 1720)
Eclesiàstic i polític. Fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1675; passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri.
Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Brindisi, però fou refusat. Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V de Borbó.
Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714. Quan Felip V ocupà l’illa de Sardenya (1717) es negà a reconèixer-lo.
Fou molt estimat i tingut en fama de sant. És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí.
Fiol, Cristòfol
(Palma de Mallorca, 1643 – 1702)
Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general.
Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa… (1684, segona edició 1697), a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí; deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702.
Ferrís, Pere
(Cocentaina, Comtat, 14 abril 1415 – Roma, Itàlia, 25 setembre 1478)
Eclesiàstic i cardenal. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma.
Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias.
Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV.
Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.
Ferrer i Castro, Joan Baptista
(València, 31 octubre 1694 – 12 abril 1748)
Prelat. Era doctor en ambdós drets. Fou canonge de València.
Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Lugo el 1745. Després li fou conferit el bisbat de Calahorra, però morí abans de prendre’n possessió.
És autor d’alguns escrits de dret canònic.
Fenollet i Sanç, Lluís de
(País Valencià, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)
Bisbe d’Anglona (Sardenya). Nét de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa.
Felip de Mallorca i de Foix
(Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, 1343)
Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l’època.
Després de refusar l’arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III de Mallorca. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya continuaven, a conseqüència de les pretensions d’aquest sobre el regne mallorquí.
Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d’haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat.
Dades dels Països Catalans 