Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Nuet i Bové, Pere

(Valls, Alt Camp, segle XIX – Catalunya, 1902)

Eclesiàstic.

Fou catedràtic al seminari de Tarragona i canonge de la seu arquebisbal.

Excel·lí com a teòleg. Escriví diversos treballs de caràcter apologètic.

Ninot i Verdera, Josep

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 14 abril 1608 – Lleida, 15 juny 1673)

Eclesiàstic. Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota.

Bisbe de Girona (1664-68) i de Lleida (1668-73).

Hom li atribueix el Tratado breve y compendiado de la calificación que merecen los delitos de herética pravedad en los reinos españoles, imprès a Saragossa el 1668.

Nin i Serra, Joan Antoni

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 9 juny 1804 – Tortosa, Baix Ebre, 8 agost 1867)

Músic i eclesiàstic.

A vint anys, quan encara no havia estat ordenat sacerdot, era ja mestre de capella de la seu de Tortosa, càrrec que conservà fins a la mort, bé que hagué d’apartar-se’n durant el període de la guerra carlina, en que visqué exiliat.

Compongué Kyries de la missa en fa, Gloria i Benedictus de la missa en mi i la composició Dolorosa, amb lletra i música d’ell mateix.

Copià una gran quantitat d’obres polifòniques, que reuní en quaranta-vuit volums, dels quals només se n’han conservat vint-i-un.

Nebridi -arquebisbe Narbona, 799/822-

(França, segle VIII – 822)

Arquebisbe de Narbona (799-822). Potser introduí la litúrgia romana a Catalunya.

Intervingué en la solució de l’afer Fèlix d’Urgell i recorregué el comtat d’Urgell per predicar-hi la veritable doctrina cristiana pertorbada per Fèlix. Vers el 800 fundà el monestir de la Grassa.

També intervingué d’una faisó decisiva en l’elecció de l’abat Mercoral de Banyoles abans del 822.

Nebridi -bisbe Egara, s. VI-

(València, segle V – Catalunya, abans 546)

Prelat. Era germà de sant Just d’Urgell, de sant Justinià i d’Elpidi, bisbe d’Osca. Tots quatre germans acudiren a l’episcopat.

Ell fou elegit bisbe d’Egara (Terrassa) devers el 516. Aquest any assistí al concili provincial de Tarragona. L’any següent anà al de Girona. Hom no en sap res més.

Era certament mort el 546, ja que hi havia a Egara un altre bisbe.

Navès, Miquel de

(Lleida o Benasc, segle XIV – Catalunya, vers 1423)

Eclesiàstic i ambaixador reial. Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida.

Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança (1416) per a tractar de la solució del Cisma d’Occident.

Bisbe de Vic (1423), prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi.

Navarro i Grauger, Antoni

(Vilaller, Alta Ribagorça, 12 setembre 1869 – Barcelona, 26 desembre 1936)

Eclesiàstic i poeta. Col·laborà a “La Ilustració Catalana” i a d’altres publicacions, i participà assíduament als jocs florals.

La seva obra poètica és dedicada en gran part a la bellesa del Pirineu, on ell havia nascut: Pirinenques (1903), La balada de l’hivern (1905), Les cançons perdudes (1912), Recitacions (1914), De l’infinit (1922), Roses i Estels (1925) i Medallons (1927).

Fou assassinat per un grup d’incontrolats.

Nasples i Andreu, Bru

(Girona, 1740 – 1806)

Eclesiàstic. Era rector del seminari gironí i canonge del capítol.

Fou gran benefactor de l’hospital de la ciutat.

Escriví, en col·laboració amb Clarà i Llach, l’obra Philosophiae jesuitico-peripateticae sinopsis (1757).

El seu germà Francesc Xavier Nasples i Andreu (Girona, segle XVIII), era jesuïta. Autor d’escrits religiosos.

Narcís -bisbe i sant-

(Catalunya, segle III – Girona ?, vers 307)

Bisbe de Girona i sant. En temps de la persecució de Dioclecià fugí a Augsburg, on predicà l’evangeli i convertí Afra. Consagrà bisbe d’Augsburg el futur sant Dionís i retornà a Girona, on dirigí la diòcesi durant tres anys.

Detingut juntament amb el diaca Feliu, fou martiritzat vers l’any 307. Patró de Girona, la seva festivitat és el 29 d’octubre.

Es famós per la llegenda de les Mosques de Sant Narcís (1285).

Nambad

(Urgell ?, segle VII – Llívia, Baixa Cerdanya, 725/731)

Bisbe, probablement d’Urgell.

Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s’havia fet fort a Llívia, insurgit contra Àbd al-Rahman ibn ‘Abd Alläh al-Gäfiqï el 731.

Dos còdexs seus que portaven els clergues que l’acompanyaven en la fugida es conserven a Autun (Borgonya).