(Vilaller, Alta Ribagorça, 12 setembre 1869 – Barcelona, 26 desembre 1936)

Eclesiàstic i poeta. Col·laborà a “La Ilustració Catalana” i a d’altres publicacions, i participà assíduament als jocs florals.

La seva obra poètica és dedicada en gran part a la bellesa del Pirineu, on ell havia nascut: Pirinenques (1903), La balada de l’hivern (1905), Les cançons perdudes (1912), Recitacions (1914), De l’infinit (1922), Roses i Estels (1925) i Medallons (1927).

Fou assassinat per un grup d’incontrolats.