Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Vilacert, Bernat de

(Catalunya, segle XIII)

Prelat. Era bisbe de Girona el 1285 quan el país fou envaït pels croats de Felip III de França.

Vila, Joan

(Cervera, Segarra, vers 1515 – Vic, Osona, setembre 1597)

Eclesiàstic. Era canonge i lector de Sagrada Escriptura de l’estudi general de Barcelona.

Fou nomenat bisbe de Vic al febrer de 1597, i tot seguit fundà i dotà tres càtedres a la Universitat Literària de Vic. Morí al setembre del mateix any.

Vila, Berenguer

(Catalunya, segle XV)

Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Barcelona. Oferí a la seu el timpà de la porta de la Pietat, d’accés al claustre.

El timpà tallat amb fusta dura per l’artista Miquel Luchner, d’origen alemany, és obra remarcable, realitzada devers el 1478. A la dreta, en petit, hi ha la figura del canonge donador.

Vidal i Nin, Tomàs de

(Tarragona, 29 desembre 1669 – Messina, Sicília, Itàlia, 29 juny 1743)

Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere.

Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d’Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet.

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d’arquebisbe de Messina el 1730.

N’existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls.

Vidal i Nin, Pere de

(Tarragona, s XVII – s XVIII)

Eclesiàstic. Germà de Bonaventura i de Tomàs.

Fou canonge de la seu de Tarragona, on la seva oposició arrossegà gran nombre d’adhesions. Simpatitzà amb la causa de Carles d’Àustria.

El 1715, ja sota l’ocupació borbònica, era vicari general de Tarragona, en absència de l’arquebisbe desterrat per Felip V. A causa de la seva actitud favorable al retorn del prelat, fou empresonat.

Vidal i Carlà, Joan

(Escaló, Pallars Sobirà, 12 març 1828 – Suterranya, Pallars Jussà, 10 novembre 1894)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Assumí una càtedra al seminari d’Urgell.

Es mostrà partidari dels carlins. Fou diputat a corts.

És autor d’El Libro de los Reyes y el principio de autoridad i La libertad de cultos examinada en el terreno de la filosofía.

Vidal, Josep -canonge Lleida-

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Lleida.

Durant la guerra contra els napoleònics, i en règim de seu vacant, publicà una pastoral en què es mostrava partidari de jurar fidelitat a Josep I Bonaparte.

Per justificar-se en aquesta actitud publicà l’opuscle titulat Manuscrito sobre el juramento que ha prestado el estado eclesiástico de Barcelona en las actuales circunstancias.

Vidal, Joan -sacerdot, 1829/s. XIX-

(Sort, Pallars Sobirà, 1829 – Catalunya, segle XIX)

Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Suterranya (Pallars Jussà) i diputat a corts.

Deixà escrits de caràcter religiós. El 1873 publicà el llibre La revolución filosófica, moral, religiosa y social, puesta al alcance de todos.

Vidal, Joan -religiós, /1808-

(Aiguaviva de Gironès, Gironès, segle XVIII – Girona, 1808)

Eclesiàstic. Des de 1772 fou beneficiat de l’església de Sant Feliu de Girona.

Morí de les ferides rebudes a l’assalt al baluard de Santa Clara el 21 de juny de 1808 durant la guerra del Francès.

El 1909 l’ajuntament de Girona col·locà una làpida commemorativa a l’església de Sant Feliu.

Vidal, Francesc -Tortosa, s. XVIII-

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)

Eclesiàstic. És autor d’un mapa del bisbat de Tortosa per a l’edició de l’España Sagrada del pare Flórez.

El 1772 publicà, a Madrid, un llibre titulat Conversaciones instructivas en que se trata de fomentar la agricultura por medio del riego de las tierras.