Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Valladares y Mejía, Gavino de

Deixa un comentari

(Aracena, Huelva, Andalusia, 25 octubre 1725 – Barcelona, 13 febrer 1794)

Bisbe de Barcelona (1775-94) i escriptor.

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari (1784) i promovent campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz. Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mensa episcopal.

És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786).

Valero, Joan

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, segle XVI – Escaladei, Priorat, 1625)

Eclesiàstic i monjo cartoixà. Passà un temps presoner dels pirates algerians. Fou vicari general de la diòcesi de Sogorb.

Després féu vida eremítica i acabà per prendre l’hàbit cartoixà, el 1596. Seria prior de les cartoixes d’Escaladei i de la Vall de Crist, així com de la Vall de Misericòrdia, a Portugal.

És autor del tractat Differentiae inter utrumque forum (Mallorca 1616) i d’altres obres que restaren inèdites.

Vada i Chesa, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 març 1764 – Mataró, Maresme, 20 març 1821)

Eclesiàstic i poeta. Religiós escolapi, ensenyà a Balaguer, Mataró, Solsona i, finalment, a Barcelona.

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1804. El 1806 hi llegí un Discurs en elogi dels catalans en l’agricultura, el comerç i les arts.

Versificà en castellà i en català.

Pere d'Urtx

Urtx, Pere d’

1 Resposta

(Urtx, Baixa Cerdanya, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1293)

Bisbe d’Urgell (1269-93). Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana. Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell.

Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286. Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra.

Assistí a diversos concilis de Tarragona, i fou enterrat a la capella de Sant Salvador de la catedral d’Urgell, que ell havia fet construir.

Urrea, Pero de

3 Respostes

(Saragossa, Aragó, segle XV – Tarragona, 9 setembre 1489)

Arquebisbe de Tarragona (1446-89). Era canonge prior de la seu de Saragossa, i fou president de la Generalitat (1446-49) i canceller de la corona catalano-aragonesa (1454-65, 1466-80). El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs.

Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa.

El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista, formada per un sol diputat, Bernat de Saportella. El 1468 hostatjà el rei i assistí a la mort de la reina Joana a Tarragona.

Féu corregir i editar de nou el breviari de la diòcesi, i construí el cadirat del cor de la catedral el 1479. Deixà escrita una relació de la guerra civil.

El papa Calixt III el nomenà patriarca d’Alexandria, títol que féu servir sempre al costat del d’arquebisbe de Tarragona.

Umbert de Cervelló

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – Barcelona, 1086)

Bisbe de Barcelona (1069-86). Era fill d’Hug de Cervelló i d’Eliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida.

Umbert s’havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana.

Abans d’ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu (1063). Continuà la construcció de la catedral romànica i l’embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d’or. L’any 1076 consagrà l’església de Sant Feliu d’Arraona (Sabadell).

Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d’Auloron, en el qual es dictaren cànons contra la simonia que imperava al país.

Ullastre i Llopis, Josep

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 25 abril 1690 – Peralada, Alt Empordà, 8 abril 1762)

Escriptor i eclesiàstic. Fou domer de Sant Martí de Peralada.

És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià…, publicada per primera vegada vers el 1833 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX: se’n feren moltes edicions (com a mínim 35 fins el 1859) per tot Catalunya. L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics en un català àgil i planer.

Deixà manuscrita una interessant Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies…, escrita cap a mitjan segle, que conté, a més de la dedicatòria, on expressa el seu amor a la llengua, una genealogia del català i la gramàtica pròpiament dita, que representa un esforç de sistematizació considerable i que conté bastants encerts (ús de l’apòstrof, de la conjunció i, etc).

És autor també d’una compilació de versos de Francesc Fontanella en el volum que titulà Diversió per los alumnos del Parnàs Català; obres poètiques de Francisco Fontanella, inèdita.

Ugas i Grau, Joan

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1890 – Catalunya, segle XX)

Eclesiàstic i escriptor.

Destacat promotor de campanyes contra la blasfèmia, publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany (1927), en dos volums, Siginificación espiritual de los pesebres (1920) i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany (1927).

Ubach, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Perpinyà, 1556)

Prelat. Fou canonge de Barcelona.

El 1545 era elegit abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Fou nomenat bisbe d’Elna el 1555.

Tusquets i Terrats, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 31 març 1901 – 25 octubre 1998)

Eclesiàstic i escriptor. Després de fer la carrera de filosofia, eclesiàstica i civil, s’especialitzà en pedagogia.

Del 1926 al 1956 fou catedràtic de filosofia i pedagogia al seminari de Barcelona. Passà després a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de pedagogia i ocupà el càrrec de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Fou cofundador i secretari de “Criterion” (1927-36), fundador i director d'”Orientación Catequística” (1928-65) i director de “Perspectivas Pedagógicas” des del 1958. Col·laborà en les revistes esmentades i en d’altres, i a “El Correo Catalán”.

Publicà llibres sobre temes filosòfics i, sobretot pedagògics, amb una clara orientació catequística.