(Escaló, Pallars Sobirà, 12 març 1828 – Suterranya, Pallars Jussà, 10 novembre 1894)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Assumí una càtedra al seminari d’Urgell.
Es mostrà partidari dels carlins. Fou diputat a corts.
És autor d’El Libro de los Reyes y el principio de autoridad i La libertad de cultos examinada en el terreno de la filosofía.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Lleida.
Durant la guerra contra els napoleònics, i en règim de seu vacant, publicà una pastoral en què es mostrava partidari de jurar fidelitat a Josep I Bonaparte.
Per justificar-se en aquesta actitud publicà l’opuscle titulat Manuscrito sobre el juramento que ha prestado el estado eclesiástico de Barcelona en las actuales circunstancias.
(Sort, Pallars Sobirà, 1829 – Catalunya, segle XIX)
Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Suterranya (Pallars Jussà) i diputat a corts.
Deixà escrits de caràcter religiós. El 1873 publicà el llibre La revolución filosófica, moral, religiosa y social, puesta al alcance de todos.
(Aiguaviva de Gironès, Gironès, segle XVIII – Girona, 1808)
Eclesiàstic. Des de 1772 fou beneficiat de l’església de Sant Feliu de Girona.
Morí de les ferides rebudes a l’assalt al baluard de Santa Clara el 21 de juny de 1808 durant la guerra del Francès.
El 1909 l’ajuntament de Girona col·locà una làpida commemorativa a l’església de Sant Feliu.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)
Eclesiàstic. És autor d’un mapa del bisbat de Tortosa per a l’edició de l’España Sagrada del pare Flórez.
El 1772 publicà, a Madrid, un llibre titulat Conversaciones instructivas en que se trata de fomentar la agricultura por medio del riego de las tierras.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, vers 1550 – 1625)
Eclesiàstic. Monjo benedictí (1571) de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago.
Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols. Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat.
S’oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVIII)
Eclesiàstic franciscà. Tingué fama com a orador, i publicà diversos sermons (1783, 1784, 1793 i 1797).
Deixà inèdit un Diccionari català, conservat a la Biblioteca de l’Acadèmia de Bones Lletres.
(Alzira, Ribera Alta, 1530 – Tarragona, 4 juny 1611)
Prelat. Bisbe de Mallorca des del 1573, el 1604 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, on succeí a Joan Terès.
A la seva mort, fou succeït per Joan de Montcada.
(Tamarit de Llitera, Llitera, 1734 – Vic, Osona, 30 desembre 1815)
Eclesiàstic. Fou canonge de Tarragona i dignitat del capítol de Saragossa.
El 1783 fou nomenat bisbe de Vic. Féu construir la nova catedral, que consagrà el 1803, i la part nord del palau episcopal, i féu ampliar l’hospital de Vic. És el creador de la biblioteca episcopal, i féu pintar la galeria de bisbes vigatans de la Sala del Sínode, al palau episcopal.
Durant la Guerra contra Napoleó escriví per animar els patriotes del país, i no abandonà la ciutat quan aquesta caigué en poder dels francesos.
És autor de moltes cartes i pastorals, totes en castellà; fou un dels bisbes que insistí més en la castellanització de la cúria i dels registres parroquials.
Fou enterrat a la capella del Pilar, que ell féu construir a la catedral de Vic.
(Barcelona, 19 febrer 1814 – 29 juny 1889)
Advocat i eclesiàstic. Fou catedràtic i degà de la facultat de dret de Barcelona. Assolí un fort prestigi com a jurista.
Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1852.
Dades dels Països Catalans 