Arxiu d'etiquetes: directors/es d’orquestra

Savall i Bernadet, Jordi

1 Resposta

(Igualada, Anoia, 1 agost 1941 – )

Gambista i director d’orquestra. Especialitzat en la interpretació de música antiga. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i a la Schola Cantorum Basiliensis, de Brussel·les, de la qual fou director (1974). El mateix any creà el conjunt Hespèrion XX, que se situà ràpidament entre els més importants recuperadors de la música medieval, renaixentista i barroca.

El 1987 creà el grup La Capella Reial de Catalunya, dedicat a la interpretació de la música religiosa anterior al 1800.

Professor de viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis, ha redescobert nombroses partitures oblidades i ha enregistrat més de 80 discos.

Ha obtingut nombrosos premis, entre els quals els de l’Acadèmia Charles Cros (1989), el Diapasó d’Or (1991) i un Cèsar per la banda sonora de la pel·lícula francesa Tous les matins du monde (1990), que li reportà fama internacional.

Autoritat reconeguda internacionalment en el seu camp.

Ros i Marbà, Antoni

6 Respostes

(Barcelona, 2 abril 1937 – )

Director d’orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica. Deixeble de Sergiu Celibidache a l’Academia Chigiana de Siena i de Jean Martinon.

L’any 1965 fou nomenat director de l’Orquesta Simfónica de RTVE i ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona de manera intermitent des de la seva fundació el 1967 fins al 1986. Entre el 1978 i el 1981 fou director de l’Orquesta Nacional de España.

Ha realitzat una brillant carrera internacional, en la qual destaca la seva tasca al capdavant de l’Orquestra de Cambra Holandesa, així com els cursos de direcció desenvolupats periòdicament al conservatori de Rotterdam. Ha actuat a molts països d’Europa, a Amèrica i al Japó.

Autor d’algunes composicions, com l’obra coral Concert desconcertant (1986), ha col·laborat amb solistes de gran categoria i ha enregistrat molts discs, entre els quals Les Set Paraules de Crist, de Haydn, amb el qual guanyà un Prix International du Disque.

Moraleda i Perxachs, Joan Lluís

Deixa un comentari

(Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental, 26 abril 1943 – )

Compositor, director d’orquestra i oboista. Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició. Amplià estudis a França. Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè. Paral·lelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky.

Féu una sèrie de col·laboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona. També fou director de l’Orquestra de Cambra del Garraf. Del 1985 al 1992 fou director de la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.

Fruit d’aquesta etapa nasqué una àmplia producció de música per a cobla, faceta compositiva que arrencà en la dècada dels 1970 i que meresqué un primer reconeixement quan la seva obra Auca tràgica i mort del plem fou premiada en el concurs Joaquim Serra de l’any 1973. L’any 1977 rebé el premi Ciutat de Barcelona per un tríptic de sardanes al·lusives a la Rambla de Barcelona.

Però no fou fins l’any 1986, amb l’estrena de l’obra Tirant lo Blanc, que assolí la popularitat, que refermà plenament els anys posteriors aconseguint premis en la majoria de concursos de música per a cobla. Entre les seves obres per a cobla destaquen també: Suite Segarrenca (1978), Joguina (1988), Comiat (1988), Ofrena a Manuel Saderra i Puigferrer (1988), Concert per a tres cobles (1988), Santjoanesca (1990) i La Patum (1996).

És autor de la sardana Benvinguts, estrenada en l’acte inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb les veus de Montserrat Caballé i Josep Carreras.

Martínez i Izquierdo, Ernest

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 juny 1962 – )

Compositor i director d’orquestra. Es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició i direcció amb Antoni Ros i Marbà. L’any 1985 fundà el grup Barcelona 216, especialitzat en el repertori contemporani, amb el qual ha estrenat nombroses partitures de nous creadors catalans i ha enregistrat obres de Robert Gerhard. Entre el 1985 i el 1987 fou assistent de direcció de la Joven Orquesta Nacional de España i el 1988 obtingué el mateix càrrec a l’Orquesta Nacional de España. Un any més tard, convidat per Pierre Boulez, treballà com a assistent de direcció de l’Ensemble Intercontemporaine.

Ha dirigit i treballat amb diverses orquestres europees i conjunts de cambra especialitzats en música contemporània, i ha actuat als principals festivals del continent. L’any 1996 assumí la direcció de l’Orquesta Pablo Sarasate de Navarra i el 2002 es convertí en director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en substitució del nord-americà Lawrence Foster, càrrec que renovà fins a la temporada 2004-2005, i en el qual fou substituït per Eiji Oue.

És autor de partitures com Música per a deu violoncels i orquestra (1992) i Norte-Sur (1993). L’any 2000 li fou concedit el premi Ciutat de Barcelona.

Lamote de Grignon i Bocquet, Joan

9 Respostes

(Barcelona, 7 juliol 1872 – 11 març 1949)

Compositor i director d’orquestra. Professor al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música.

Fundà l’Orquestra Simfònica de Barcelona (1911), de la qual fou director, com ho fou també de la Filharmònica i la Blütner-Orchester, ambdues de Berlín. Dirigí la Banda Municipal de Barcelona del 1914 al 1939.

Reintegrat a l’activitat musical després d’un llarg parèntesi, dirigí l’Orquestra Municipal de València d’ençà del 1943 fins al 1949.

De la seva producció destaquen Cançons catalanes (1899), La nit de Nadal (1906, oratori), Poema romàntic i Hispàniques (trilogia per a orquestra), l’òpera Hespèria (1907) i Violetes (1904, dotze cançons per a cant i piano).

Ferrer i Fitó, Rafael

Deixa un comentari

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 22 maig 1911 – Barcelona, 26 març 1988)

Violinista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on el 1950 aconseguí el premi extraordinari de composició. Deixeble d’Eduard Toldrà, de Lluís Millet i d’Enric Morera. Fou concertino i sots-director (1944-62) i director interí (1962-67) de l’Orquestra Municipal de Barcelona i sots-director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-78). Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1969-81).

De les seves composicions destaquen especialment Suite Mediterrània (1951), el ballet Romance de la fragua, estrenat a París el 1952, Concert per a violí i orquestra en si menor (1958), la suite Una nit de Nadal (1960), La tarde, la noche y el amanecer (1962), premi Itàlia de la RAI 1962, Mediterrània-3 (1976), De la terra, del mar, Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980) i Erols (1982). Orquestrà peces de piano d’Enric Granados i n’enregistrà en disc dirigint l’Orquestra del Conservatori de París.

Cugat i Mingall, Xavier

Deixa un comentari

(Girona, 1 gener 1900 – Barcelona, 27 octubre 1990)

Músic i dibuixant. De petit anà a viure a Cuba, i després passà als EUA, on treballà de caricaturista, primer, i després és va formar com a violinista clàssic a la companyia d’Enrico Caruso. Més tard, féu còmics per a “Los Angeles Times”.

Va fer pràcticament tota la seva carrera musical als Estat Units, on es va fer famós amb la seva orquestra (formada el 1936), actuant a les millors sales de festes i per on passaren cantants com Bing Crosby, Frank Sinatra o Jorge Negrete. La seva millor etapa anà associada amb el nom d’Abbe Lane, amb qui actuà quinze anys (des del 1952). També va participar, com a autor de cançons, director musical i àdhuc actor, en nombrosos films produïts a Hollywood.

Els darrers anys de la seva vida intensificà la faceta de dibuixant i realitzà pintures d’un sintetisme naif que exposà -per primera vegada a Europa- a Barcelona (1972).

Personatge optimista i vitalista, va retornar ja gran a Catalunya, on va viure envoltat de popularitat.

Casals i Defilló, Pau

46 Respostes

(el Vendrell, Baix Penedès, 29 desembre 1876 – San Juan de Puerto Rico, 22 octubre 1973)

Violoncel·lista, compositor i director d’orquestra. Alumne del famós violoncel·lista Josep Garcia i Jacot a Barcelona, durant la seva època d’estudiant va fundar un tercet que feia concerts “vetllades clàssiques” en un cafè de la ciutat, en el qual va conèixer Albéniz, que fou amic i conseller seu. Va estudiar a Madrid i a Brussel·les, i va acceptar un contracte per actuar en l’orquestra d’un teatre de París.

Després de passar angúnies econòmiques, va tornar a Barcelona, on substituí Garcia a l’Escola Superior de Música. Va fundar després un quartet de corda, i, després de dos anys de treballar intensament, començà la seva carrera de virtuós. El 1899 va debutar als Concerts Lamoureux de París, amb un èxit extraordinari.

“Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos i recloure-us, sinó per a tenir veu pròpia en el gran concert dels sentiments i les esperances dels homes.”

Fundà a Barcelona l’Orquestra Pau Casals (1920-39) i l’Associació Obrera de Concerts (1926-39). Formà un trio que va recórrer tot el món amb el violinista J. Thibaud i el pianista A. Cortot.

Durant la guerra civil espanyola féu diverses tournées, i més tard s’instal·là a Prada (Conflent), on organitzà uns Festivals de Música (1950), i el 1956 anà a residir a Puerto Rico.

Entre les seves obres sobresurten els oratoris El pessebre, sobre textos de Joan Alavedra (1960) i La visió de Fra Martí, la sardana Sant Martí del Canigó i L’himne de les Nacions Unides (1971).

Divulgà mundialment el Cant dels Ocells i fou un divulgador de la realitat i la història de Catalunya, que recordà i proclamà davant l’assemblea general de les Nacions Unides.

Després de la seva mort i restablerta l’autonomia, les seves despulles foren retornades i enterrades a la seva ciutat natal.

Ha estat considerat com el millor violoncel·lista del món i destacà especialment com a intèrpret de Bach.

Enllaç web:  Fundació i Museu Pau Casals