(Barcelona, 1850 – Tànger, Marroc, 1908)
(o Llaberia) Diplomàtic.
Es distingí com a mitjancer eficaç al conflicte russo-egipci i a la guerra xino-japonesa. Intervingué també amb paper sobresortint a la conferència d’Algesires.
A la seva mort era ambaixador al Marroc.
(Barcelona, 28 agost 1793 – Madrid, 21 abril 1854)
Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició.
Fundà els periòdics liberals “El Constitucional” i “Minerva Española”.
Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà.
Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.
(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)
Diplomàtic i enginyer.
Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà. L’1 de novembre de 1463, amb Francesc Ramis, sortí de Barcelona com a ambaixador extraordinari, amb dues galeres de la ciutat.
La seva missió fou oferir la corona al conestable Pere de Portugal, que l’acceptaria i continuaria la guerra contra Joan II.
(Catalunya, segle XV – Constantinoble, Turquia, 29 maig 1453)
Cònsol a Constantinoble. Presumpte personatge fictici que exercia el càrrec el 1453, quan la capital bizantina fou atacada per les forces turques de Mahomed II.
Assumí el comandament dels catalans que participaren a la defensa. Eren diversos mercaders, resident fixos o accidentals, i els mariners d’una nau que es trobava al port en produir-se l’atac.
Fou confiada als catalans la defensa del palau de Bucoleont.
Després de la caiguda de la ciutat, el 29 de maig, Pere Julià i diversos compatriotes foren escapçats.
(Barcelona ?, segle XVII)
Polític (òlim d’Amat i de Grevalosa). Baró de Castellar.
El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya.
Foren rebuts per Richelieu el 3 de gener de 1641; aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent; més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l’autoritat de Lluís XIII de França.
(Catalunya, segle X – després 1002)
(dit Bonfill) Diplomàtic i conseller. Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa. Fill de Sendred de Gurb.
Els historiadors islàmics li donen el títol de comte, però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers.
Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l’envià d’ambaixador al califa de Còrdova al-Hakan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitard, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte.
Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatge d’amistat del califa per al comte Borrell.
(Catalunya, segle XIV)
Tresorer de Joan I el Caçador. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill.
En 1392 anà a Sardenya per tractar d’obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit.
En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d’haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d’altres delictes.
Així i tot, s’acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí I l’Humà.
Fou el pare de Joan Garrius (Rosselló, segle XIV – segle XV) Funcionari reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del procés del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Estigué al servei de Pere IV el Conestable de Portugal, proclamat rei dels catalans per la Generalitat durant la guerra contra Joan II.
Fou ambaixador a les Corts de França, Anglaterra i Borgonya (1464). Tornà l’any 1465 a Anglaterra (a la cort d’Eduard VI) per cercar l’aliança i intentar el casament entre Pere i Margarida de York.
Dades dels Països Catalans 