Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Montpalau i de Solanell, Francesc de

(Argelaguer, Garrotxa, segle XVII)

Eclesiàstic i diplomàtic. Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d’Argelaguer, i d’Helena de Solanell.

Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé (1642), amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon.

El 1644, després de la caiguda de Lleida i d’un setge i d’un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d’Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d’Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d’un potent exèrcit i de sumes quantioses i l’ordre de posar fi als abusos de les tropes franceses, i fou de nou enviat a París a causa dels altercats entre soldats i paisans.

Després de la rendició de Barcelona, el 1652, a Joan d’Àustria i de la retirada de les tropes franceses del Principat, hagué d’emigrar per afrancesat.

El 1654 el rei de França pretengué, sense èxit, que fos nomenat bisbe de Girona.

Montfar-Sorts i Cellers, Joan Baptista

(Barcelona, segle XVII – després 1671)

Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis. Germà de Dídac.

Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat.

Capità d’artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641. El 1645 era conseller tercer de Barcelona.

El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats.

La seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors.

El 1664 era advocat de la llotja de Barcelona.

Montcada i de Pinós, Guillem Ramon de

(Catalunya, 1279 – Sicília, Itàlia, 1328)

Diplomàtic. Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona.

El 1282 anà amb Pere II de Catalunya a Sicília, on s’establí (al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic) i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Lucina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo.

Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei (1296), s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando (1299) i els angevins.

El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II; el 1311, pel fet d’haver ajudat amb la milícia cristiana a l’accés al poder d’Ibn al-Lihyänï, esdevingué alcaid major. Intervingué sovint amb influència en la política hàfsida.

Mitjavila, Pere de

(Catalunya, segle XIV)

Diplomàtic.

L’any 1327 gestionà, en nom de Jaume II, davant el soldà d’Egipte, que la custòdia del Sant Sepulcre fos encomanada als franciscans.

Gràcies a les seves hàbils gestions, el soldà d’Egipte assegurà el pas a Terra Santa de pelegrins de tots els països, sota el guiatge del rei català.

Mediona, Asbert de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. Senyor de Pierola (1286) i d’altres indrets del Penedès.

Actuà d’ambaixador a França (1274) de part de l’infant Pere (II), i al Marroc (1293) de part de Jaume II. Acompanyà Pere II el Gran a Perpinyà (1285) en l’expedició de captura contra Jaume II de Mallorca.

Intervingué al coll de Panissars contra els croats de Felip III i excel·lí en la defensa de Besalú. Juntament amb Conrat Llança (1285), acompanyà l’infant Alfons a l’expedició contra l’illa de Mallorca, d’on fou fet lloctinent (1286).

S’encarregà més tard de les negociacions diplomàtiques (1293) entre Jaume II i el soldà del Marroc. El 1309 acudí amb Jaume II a l’expedició contra Almeria.

Mas i Sans, Sinibald de

(Barcelona, 9 novembre 1809 – Madrid, 1868)

Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista i pintor. Coneixedor de moltes llengües, viatjà per Orient del 1834 al 1851.

Fou agent diplomàtic del govern espanyol a la Xina (1848-51) i durant el seu pelegrinatge pels països orientals trameté a Madrid importants treballs i dades estadístiques d’interès comercial i polític.

Va publicar obres sobre impressions dels seus viatges, i el 1844 publicà a Macau L’Idéographie, en que propugnava un llenguatge universal que servís per a tots els països; un dels seus millors estudis fou Sistema musical de la lengua castellana (1832).

Martí, Berenguer

(Catalunya, segle XV)

Diplomàtic.

El 7 de gener de 1464 fou enviat a Portugal per la Generalitat de Catalunya, de cara a urgir la vinguda del nou rei Pere, el qual arribaria poc després a Barcelona.

Fou tramès ja per Pere, el mateix any, com a ambaixador a Borgonya, on s’entrevistà amb Felip el Bo i el seu fill, Carles el Temerari.

Sol·licità especialment del darrer que fos utilitzat a favor dels catalans i contra Joan II l’estol de Borgonya que havia fet escala a Barcelona amb el propòsit, ben problemàtic, d’anar a combatre els turcs.

Tot i que la duquessa Isabel era tia de Pere de Portugal, Martí no obtingué resultats positius de la seva gestió.

Marquet, Francesc / Ramon

Francesc Marquet  (Catalunya, segle XV – abans 1514)  Fill de Ramon Marquet. Fou del partit destorrentista.

Cònsol de catalans a Gaeta des del 1484 i de Nàpols des del 1494, en renunciar Ramon. Conseller segon (1494-95 i 1498-99) i en cap (1505-06).

Fills seus foren Galceran i Ramon Marquet i Ponçgem.

El seu germà era:

Ramon Marquet  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Fou comanador de Masdeu (1506) i gran prior de Catalunya (1525-29) a l’orde de Sant Joan.

El 1522 fou tramès pel gran mestre de Rodes com a ambaixador prop del soldà Solimà II, quan els turcs preparaven la darrera escomesa contra l’illa.

March, Pere -funcionari, s. XIII/XIV-

(Barcelona, segle XIII – 1338)

Diplomàtic i conseller. Fill del notari Pere March, del qual heretà la baronia de Beniarjó.

La seva vinculació a la cort apareix documentada del 1296 fins a la seva mort. Serví així tres monarques: Jaume II, Alfons III i Pere III.

Ocupà en diversos períodes els càrrecs de secretari, tresorer (1306-27) i mestre racional (des del 1330). Gaudí d’una consideració elevada. Li foren confiats serveis diplomàtics d’importància.

El 1319, essent tresorer del rei Jaume, aquest li encomanà la resolució d’una crisi a les relacions amb Sanç de Mallorca, el qual es trobava llavors molt pressionat pels francesos de cara a fer-li infeudar el Rosselló al rei de França. Pere March, que coneixia bé al rei Sanç, resolgue l’afer adreçant-li unes lletres personals.

El 1323, per una suma elevada, comprà a Jaume II el castell d’Eramprunyà (Baix Llobregat), el qual seria decisiu per l’ennobliment de la família. A la seva mort, per manca de successió directa, l’heretà el seu nebot Jaume Marc.

March, Francesc -diplomàtic, s. XIV-

(Catalunya, segle XIV)

Diplomàtic. Estava al servei de Pere III el Cerimoniós.

El 1378 anà a Roma, davant el papa Urbà VI, per exposar-li les condicions sota les quals el rei Pere podia considerar l’eventualitat de reconèixer-lo com a pontífex legítim enfront del papa d’Avinyó, les quals no foren acceptades.

Es prolongà així el neutralisme del Cerimoniós davant el Cisma d’Occident.