(Barcelona, 1835 – París, França, 1910)
Dibuixant i gravador. Iniciador de la dinastia.
A Barcelona fundà (1895) una acadèmia de dibuix i pintura; autor d’un important tractat de perspectiva teatral (1896), juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana, germà d’Emili.
(Barcelona, 1927 – ? )
Dibuixant. Fill de Valentí Castanys i Borràs. Ha exposat com a aquarel·lista.
Ha seguit la línia de dibuixant humorístic en què ha excel·lit el seu pare. Col·laborà a diverses publicacions.
Usà el pseudònim de Tinet.
(Manresa, Bages, 1883 – Barcelona, 1959)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Ha destacat com a aquarel·lista, conreant sobretot els paisatges urbans, i com a muralista.
Realitzà alguns dibuixos per a l’Arxiu Històric de Barcelona.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Dibuixant. Fill del pintor Joan Casanoves.
Captà amb singular observació escenes de la vida del seu temps. Se n’admiren alguns dibuixos al Museu d’Art de Catalunya.
La seva vida és molt poc coneguda. Hom ha dit si els dibuixos amb la seva signatura no devien ser, en realitat, de Manuel Tremulles.
(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1860 – 5 març 1920)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i després a Roma, on es traslladà el 1883 i hi féu una llarga estada. Les seves obres són d’estil modernista, amb algunes produccions notables. Fou bon cartellista.
Es distingí més encara com a creador d’ex-libris, com ho demostra un àlbum d’obres triades en què en reproduí cent. Fundà la Societat Reusenca d’Amics del Llibre i d’Ex-libris.
Fou professor, a Reus, de l’escola municipal d’Arts i Oficis i de l’Acadèmia Fortuny, que dirigí fins a la seva mort.
(Barcelona, 13 novembre 1871 – Badalona, Barcelonès, 5 setembre 1944)
Dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus.
Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923).
Excel·lí en el dibuix a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental (1930). Es caracteritzà per un realisme minuciós. Al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona hi ha una sala dedicada a ell.
Pare de l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada.
(Barcelona, 30 juny 1877 – 16 setembre 1958)
Pintor i dibuixant. Format a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.
Col·laborà en revistes catalanes (“Forma” i “La Ilustració Catalana”), franceses (“Le Rire” i “La Vie Parisienne”) i alemanes (“Jugend” i “Simplicissimus”). Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen.
El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa. La seva temàtica se centra en l’element femení.
(Barcelona, 1894 – 1968)
Pintor-decorador i dibuixant.
Excel·lí en la decoració d’interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina. Practicà el cartell i fou president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya.
Fins al 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja, de Barcelona.
(Barcelona, 1936 – 1995)
Pintor, dibuixant i gravador. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol.
Participà en els Salons de Maig. Ha exposat individualment per primera vegada l’any 1959 a Barcelona i també a Palma de Mallorca, Madrid, Santander i Gènova. Té obres als museus d’Art Contemporani i d’Art Modern de Barcelona.
La seva obra, el tema central del qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos.
També és autor d’il·lustracions per a llibres i de dissenys d’estampes.
(València, 20 juliol 1882 – Barcelona, 14 agost 1959)
Dibuixant i pintor. Fill d’Antoni Capuz i Gil, i germà de Josep. Residí a Barcelona des de l’any 1907 i fou catedràtic de l’Escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis d’aquesta ciutat.
Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle. Col·laborà amb dibuixos d’una gran originalitat a les revistes del seu temps (“Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novel·la d’Ara”).
Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1924) i la medalla d’or de París el 1925.
Part de la seva obra, especialment la feta al gauche, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València.
Dades dels Països Catalans 