Arxiu d'etiquetes: despoblats

Montllobar

(Tremp, Pallars Jussà)

Despoblat i antic terme de l’antic municipi de Fígols de la Conca, situat a la serra de Montllobar del Prepirineu, entre les serres interiors i les exteriors, que s’estén en direcció nord-sud, perpendicularment al Montsec, i tanca per ponent la conca de Tremp; separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana (és a dir, separa el Pallars Jussà de l’Alta Ribagorça).

És constituïda per residus de masses de pudingues montserratines.

La màxima altitud és de 1.125 m.

Montlleó -Segarra-

(la Ribera d’Ondara, Segarra)

(o Molió) Despoblat (706 m alt), aturonat en un contrafort meridional de l’altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera.

De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets.

Montlleó -Noguera-

(Àger, Noguera)

Despoblat, al sud-oest de la vila, damunt la serra de Montlleó (981 m alt), que juntament amb la serra de Montesquiu separa la vall d’Àger del Farfanya.

La seva església de Santa Maria, esmentada ja al segle XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó.

Montagut -Alt Camp-

(Querol, Alt Camp)

Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.

El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.

Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.

Llastarri

(Tremp, Pallars Jussà)

Despoblat recent (1.160 m alt), a l’antic terme d’Espluga de Serra.

Situat al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs, vora el coll de Llastarri (1.481 m), dominant el lloc de Sopeira i el monestir d’Alaó, d’on depenia l’església parroquial de Sant Hilari.

Laspan

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Despoblat i antiga vila de l’antic municipi d’Arties, d’emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al segle XIV tenia 23 focs.

Jafra

4 Respostes

(Olivella, Garraf)

Poble (189 m alt), al centre del massís de Garraf. L’església, que depèn de la d’Olivella, és dedicada a santa Maria.

A mitjan segle XIX formava municipi amb Garraf. Actualment està abandonat.

Hortmoier

Deixa un comentari

(Montagut i Oix, Garrotxa)

(o Hormoier)  Despoblat de l’antic terme d’Oix, situat a la riba esquerra del riu de Beget, al peu dels cingles de Talaixà. L’església de Sant Miquel d’Hortmoier, romànica, és esmentada ja el 977. Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier.

Fou possessió de Cuixà i el segle XIV formava una parròquia, però des del segle XVIII depenia ja de la d’Oix.

Grialó

2 Respostes

(Artesa de Segre, Noguera)

(ant: Grealó)  Antic castell i despoblat, al cim de la muntanya de Grialó (617 m alt), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.

Al costat del castell hi ha les restes de l’església de Sant Miquel i una torre d’alta tensió.

Grealó

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Despoblat i antic terme, que correspon a una partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, al límit amb el terme d’Artesa de Lleida, regada per la sèquia de Grealó, que deriva del canal secundari d’Urgell.

Hi ha restes del castell de Grealó, que al segle XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.

Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta.