Depressió (2.378 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix.
Situat entre el pic Vell del port de Siguer (2.680 m; a ponent s’alça el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca, 2.903 m alt) i el pic de Banyells (2.702 m), a la capçalera de la coma de Rialb.
Igual com el port de Banyells, comunica Andorra la Vella amb el poble occità de Siguer.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
(o Aubarca) Parròquia (185 m alt), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al nord amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.
L’església parroquial (Sant Mateu), creada el 1785 a la vénda d’Aubarca (aleshores del quartó de Balansat), centra un petit nucli de cases.
(Cauders de Fenollet, Fenolleda)
Depressió (687 m alt) de les Corberes, entre aquest municipi i el de Sant Lluís (Rasès), a l’est del tuc d’en Fauret.
(Alcanalí / Parcent, Marina Alta / Tàrbena, Marina Baixa)
Depressió (539 m alt) de la serra que separa els tres municipis, entre la serra del Carrascar de Parcent i del Ferrer, per on passa la carretera de Benidorm a Gandia per Pego.
(País Valencià)
Plana de sedimentació, que ocupa el centre del país i és la major plana litoral. És limitada per la serra de la Calderona, al nord, les muntanyes del Túria, al nord-oest, serra de les Cabrelles, a l’oest, el massís del Caroig, al sud-oest, i la serra de Corbera i el Mondúver pel sud.
El seu origen cal buscar-lo primer, en el procés d’enfonsament del golf de València iniciat fa uns 6 milions d’anys, i després, en el llarg procés de rebliment de terra produït per aport com els dels rius Palància, Túria i Xúquer, i els barrancs de Carraixet o de Xiva; ajudat per una mar poc erosiva i també per l’acció en els últims temps de l’home que ha conquerit les marjals per mitjà dels aterraments.
La plana es troba esguitada per planes elevades com el camp de Llíria, i petites llomes que trenquen la unitat com les del Puig, la muntanyeta dels Sants (Sueca), les Rodanes (Vilamarxant) o la serra Parentxisa.
Els paisatges més típics i importants en aquesta unitat del relleu, són els de horta i els de l’Albufera.
Depressió (2.281 m alt) del massís del Canigó, entre pla Guillem i el pic de Sethomes, per on passa el camí que comunica Prats de Molló (Vallespir) amb la vall de la Llipodera, a Castell de Vernet (Conflent).
Depressió (295 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Creu i la serra de Requena.
Depressió (2.444 m alt) de la comarca, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre la vall de Benasc i la de la Pica (Comenge).
(Bula d’Amunt, Rosselló / Glorianes, Conflent)
Depressió de la serra que marca el límit de les dues comarques, per on passa el camí entre els dos termes.
Dades dels Països Catalans 