Arxiu d'etiquetes: Costera (geo)

Xàtiva, pla de

8 Respostes

(Costera)

Sector nord-oriental de la comarca, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida. Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva, a través de diverses séquies; la superfície regada és d’unes 2.700 ha.

Desapareguda la morera al segle XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs. Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya. L’aigua, des d’antic, ha estat aprofitada també per a la indústria tèxtil i paperera.

Messes, sèquia de

Deixa un comentari

(Costera)

Sèquia que deriva les aigües del riu Cànyoles (o de Montesa), per l’esquerra, i rega l’horta de Xàtiva.

Es divideix en dos braços, Sobirana i Jussana.

Llosa, sèquia de la -Costera-

2 Respostes

(Costera)

Sèquia de la comarca, que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.

Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès de la Costera, la Granja de la Costera i Xàtiva (on forma els braçals de Terç i dels Albanyals), i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa, el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa de Ranes.

Grossa, serra

24 Respostes

(Costera / Vall d’Albaida)

Alineació muntanyosa que assenyala el començament de les alineacions pre-bètiques, i que separa les dues comarques.

Hi abunden les formes càrstiques, i està constituïda per calcàries cretàcies plegades en direcció sud-oest – nord-est, seguint paral·lelament la vall del riu Cànyoles, amb falles longitudinals i transversals; el riu d’Albaida n’aprofita una d’aquestes últimes per travessar-la (estret de les Aigües de Bellús).

S’estén en direcció oest-est, en forma arquejada, i ateny la seva màxima altitud als 893 m (Figueroles).

Foia de Cerdà, la

6 Respostes

(Costera)

Petita plana de la comarca, regada pel barranc de la Foia o de Fontanars, a l’est de la vall del riu Cànyoles.

El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis.

Eixea, serra de

Deixa un comentari

(Costera / Vall d’Albaida)

Sector de la serra Grossa, al límit entre la vall de Montesa i Aielo de Malferit, entre el coll de l’estret d’Aielo i el port de l’Olleria.

Culmina a 727 m alt.

Cofrenet, alt del

Deixa un comentari

(Costera)

Cim (809 m alt), a la capçalera del riu Cànyoles, que forma el vessant septentrional del port d’Almansa.

Cànyoles, riu

31 Respostes

(Costera)

(o riu de Montesa)  Afluent dretà del riu d’Albaida, subafluent del Xúquer.

Neix dins el terme de la Font de la Figuera, a l’extrem sud-occidental de la serra d’Énguera, al peu del port d’Almansa, prop de la Manxa. Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, rega la vall de Montesa, limitada al sud per la serra Grossa. Prop de Canals, rep, per l’equerra, les aigües del riu dels Sants.

El curs inferior corre per l’horta de Xàtiva i conflueix a l’esquerra del curs mitjà de l’Albaida després d’un recorregut de 61 km.

Benigànim, port de

Deixa un comentari

(Costera / Vall d’Albaida)

Depressió (295 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Creu i la serra de Requena.

Hi passà la carretera de Xàtiva a Gandia.

Barxeta, riu de

8 Respostes

(Costera / Vall d’Albaida)

Riu, afluent dretà del riu d’Albaida. Neix a la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda, i després de passar per Barxeta i per Llocnou d’En Fenollet, desemboca al riu d’Albaida aigua avall de la Torre d’en Lloris.

La seva aigua contribueix a alimentar la sèquia comuna de l’Ènova.