(Barcelona, 1995 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández.
Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997).
(Barcelona, 1995 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández.
Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997).
(Celrà, Gironès, gener 1989 – )
Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz.
Han presentat els espectacles: Quarere (1989), Cantal a l’escorxador, Lucas (1990), Improvisacions per a 7 ballarins i 4 músics (1991), Sur, perros del sur (1992), Canción para los pájaros, La mirada de Búbal (1993), Recuerdos de Chera (1994), Dol/Zarco (1995), La calle del imaginero (1996), L’animal a l’esquena (2000), Canción para Santiago (2001), Canción de Paula (2001), Thousands Of Months (2001), Atrás los ojos (2002) i Bach (2004), entre altres.
També han fet diverses incursions en el món de la video-dansa: Tango (1988), Sobre Lucas, Sau, Quarere (1990), Dique seco, Aral (1991), Maria Muñoz (1992) i Mundana (1995).
Enllaç web: Mal Pelo
(Barcelona, 1986 – setembre 2011)
Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins.
El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.
L’any 2011 es dissolgué.
(Barcelona, 1993 – )
Companyia de dansa.
Fundada pels coreògrafs i ballarins Ramón Baeza i Montse Sánchez, a partir d’una voluntat de fusió entre el flamenc i la dansa contemporània.
Han presentat Increpación (1994), Stress-c i Wad-Ras (1995).
(Barcelona, 1993 – )
Companyia de dansa. Fundada per coreògraf i ballarí Álvaro de la Peña, amb Pere Jané i Nausica Guitart.
Ha presentat els espectacles Jo no sabria tornar (1993), En el claro del bosque, Del VI al XIII, Danzas de amor y muerte (1994), El rostro de mi suerte, Oannes i Encara que em tremoli el pols (1995).
Enllaç web: Iliacan
(Barcelona, 12 novembre 1963 – )
Actriu, cantant i ballarina. De formació autodidacta. El 1988 va aconseguir el seu primer gran èxit protagonitzant la versió musical de Mar i Cel, d’Àngel Guimerà, amb la companyia Dagoll Dagom.
Després s’ha especialitzat en la comèdia musical i ha format companyia pròpia. Un dels seus espectacles ha estat Germans de sang (1995).
Ha protagonitzat també, per a la Televisió de Catalunya, la sèrie Xènia (1993).
(Catalunya, 1986 – )
Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques.
A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l’estat espanyol i a l’estranger.
També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986).
Enllaç web: Companyia Gelabert/Azzopardi
(Barcelona, segle XIX)
(Manuela Mollà i Garcia) Ballarina. Amb Joan Camprubí formà la companyia titular del Liceu des de la seva inauguració (1847). La companyia estava formada per dotze parelles.
Amb l’esmentat Camprubí actuà amb gran èxit a diversos teatres europeus i del Pròxim Orient. Arribaren fins a Pèrsia.
Posteriorment es reintegraren al Liceu i hi prosseguiren llurs actuacions.
(Barcelona, 1908 – 1964)
Ballarina. Estudià a l’Escola de Dansa del Teatre del Liceu, d’on formà part del seu cor de ballet.
Més tard derivà cap al ballet espanyol i formà parella amb Vicente Escudero. També actuà amb Antònia Mercè.
Usava el nom artístic de Carmina.
(Valladolid, Castella, 27 octubre 1888 – Barcelona, 4 desembre 1980)
Ballarí. Reivindicà en tota llur puresa les danses de tradició gitana.
Després de la II Guerra Mundial s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament.
Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades.