(València, 1981 – 2020)
Companyia de dansa. Fundada per Rosa Àngels Valls, coreògrafa i ballarina.
Entre altres, ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil (1988), Homenatge a K. (1988), Destiada (1990), Basta danza (1991) i Borgia imperante (1993).
(País Valencià)
Costum de la tradició funerària de les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, on ha persistit fins a l’actualitat el costum de fer ballar la jovenalla en vetllar el cadàver d’un infant o albat.
La dansa de l’albat es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel.
Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori (Albaida, Valldigna) i del mortitxol (Alacant).
(Catalunya, segle XVIII)
Tractadista de coreografia. La seva obra principal és Reglas útiles para los aficionados a danzar (Nàpols 1745).
Ferran (Catalunya ?, segle XIII) Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.
Ferran (Catalunya, segle XIII – 1251) Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.
Bartomeu Ferran (Barcelona, segle XV – després 1475) Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.
Jaume Ferran (Barcelona, segle XVI – 1621) Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.
Joan Ferran (Catalunya, segle XVII) Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.
Josep Ferran (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000) Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.
(Puertollano, Castella, 22 gener 1957 – )
Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno.
Establert a Barcelona des de l’any 1963, hi ha presentat diversos muntatges.
El 2003 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional de Dansa.
(Barcelona, 1991 – )
Companyia fundada pels ballarins i coreògrafs Carles Salas i Rosa Muñoz. A partir del 1992 n’assumí la direcció Carles Sales.
Han realitzat diversos espectacles.
(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)
Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.
Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).
(Catalunya, 1981 – 1998)
Companyia teatral. Creada per Elena Castellar i Manel Trias, que ha produït espectacles que combinen diversos llenguatges escènics (dansa, mim, música) des d’una òptica arriscada i innovadora.
Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió. En les seves escenificacions hi ha una continua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta.
La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or (1989). Han actuat a diversos països europeus i de l’Amèrica del Sud.
(Barcelona, 1985 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Maria Rovira.
Ha presentat els espectacles Novembre (1985), Funcions complexes (1987), Trastorn (1989), Entre asesinos (1990), El pols de l’àngel (1992), Benvingudes (1993), Amunt i avall (1994), El punt de la memòria, Quatre roses per a Maria, El joc (1995) i Deu anys deTrànsit (1996).
(Barcelona, 1985 – 1996)
Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs Jordi Cardoner i Xavier Tur.
Ha presentat els espectacles: Liliana i Macuerdo (1990), Urim-Tumim, K-lorro (1991), Cap de burro (1992), Iaio rojo, La fàbula del santet (1993), Maurizia i Pessic d’infern (1994).
Dades dels Països Catalans 