(País Valencià, segle XVI)
Dama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del segle XVI (sense que hom ho hagí pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs Marc sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny.
(País Valencià, segle XV – Sassuolo, Itàlia, 4 maig 1521)
Filla de Joana de Montcada i de Jofre de Borja-Llançol de Romaní, baró de Vilallonga (nebot, per part de mare, d’Alexandre VI). Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d’Urbino, Francesco della Rovere (nebot del futur papa Juli II), però el matrimoni no s’arribà a celebrar.
Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per ella els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d’Este.
El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo.
(País Valencià, segle XV)
Germana de Roderic de Borja, el futur Alexandre VI.
Fou la muller de Pere Guillem Llançol de Romaní, amb aquesta unió sortí la línia Borja-Llançol de Romaní, que foren barons de Vilallonga, Castellnou i Campo-Sobrarbe i comtes d’Anna.
(Subiaco, Itàlia, 18 abril 1480 – Ferrara, Itàlia, 24 juny 1519)
Duquessa de Mòdena, Ferrara i Reggio. Germana de Cèsar de Borja. Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei. El seu pare la casà primer amb Giovanni Sforza (1493) i després, anul·là aquest matrimoni (hi al·legà impotència del marit) i la casà amb Alfons d’Aragó (1498), fill natural d’Alfons II de Nàpols.
Assassinat aquest últim (1500) per ordre de Cèsar Borja, contragué nou matrimoni amb Alfons d’Este (1501), hereu del duc de Ferrara, i el 1502 deixà Roma definitivament. Esdevingué duquesa el 1505, i s’encarregà del govern del ducat i reuní en la seva cort literats i artistes.
El seu nom apareix sempre lligat als episodis sinistres de la llegenda dels Borja. Del duc de Bisceglie tingué un fill, Roderic, que morí el 1512; del duc Alfons I de Mòdena i Ferrara en tingué set, entre ells el duc Hèrcules II i el cardenal Hipòlit d’Este; el Joan de Borja, anomenat l’Infant Romà (nascut el 1498), és considerat també fill seu.
La seva figura ha estat objecte de molt diverses manipulacions literàries (drames, òperes i biografies).
(País Valencià, segle XIV)
(dita també Alamanda Carrós) Filla de Ramon de Boixadors i germana Berenguer i de Teresa. Hereva de la seva avia materna Teresa Eiximenis de Borriol, es casà amb un Berenguer de Vilaragut.
La cura dels béns d’Alamanda, dement, serví de pretext per a les bandositats valencianes i per al desafiament del tutor, Berenguer Arnau (II) de Cervelló, amb Pere de Montagut (1402-03).
(País Valencià, segle XIV)
Dama. Fou la segona muller de Berenguer de Vilaragut, el conseller de Jaume III de Mallorca. El seu marit era vidu de Sança, la filla natural del rei Sanç de Mallorca, i ja tenia tres fills del matrimoni amb aquella.
Francesca tingué tres fills més, un dels quals fou Nicolau de Vilaragut.
(Catalunya, segle XI – 1034)
Muller de Guisad de Lluçà.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – ?, segle XIV)
Dama. Era la filla petita del rei Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.
Es casà amb el comte alemany Robert II, que tenia les seves possessions al Palatinat.
(Savoia, França, 1206 – Provença, França, desembre 1266)
Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra.
Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d’Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles I d’Anjou, germà del rei francès).
El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d’aleshores a mans dels Anjou.
Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia.
Els quatre germans eren fills del jurista Berenguer de Bardaixí.
Berenguer de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XIV – segle XV) Fou l’iniciador de la línia dels senyors d’Oliete, Alcaine i Moneva (Aragó). El 1441 assistí a les Corts aragoneses començades a Alcanyis i continuades a Saragossa. En 1452 fou membre de la comissió executiva de les noves Corts d’Aragó. Actuà encara com a apoderat, en 1460, de les celebrades a Fraga.
Joan de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XIV – després 1451) Militar. Senyor d’El Grado, Saidí, Osso, Pertusa, Antillón, Bespén, Castellflorit, La Almolda i Letux. Fou camarlenc dels reis Martí I l’Humà, Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim. El 1409 participà en l’expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII. Durant l’interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès. Es distingí (1413) en la campanya contra el comte Jaume II d’Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d’El Grado. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de La Almolda, Pertusa i Antillón (Aragó), la qual s’extingí aviat. Era el pare de Berenguer de Bardaixí i de Pinós (Ribagorça, segle XV – País Valencià, segle XV) Iniciador de la línia dels marquesos de Navarrés (País Valencià).
Jordi de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XV) Prelat. Fou bisbe de Tarassona. El 1450 figurava també amb el càrrec de canceller d’Alfons IV el Magnànim en terres aragoneses i president del Consell d’Aragó. Fou un dels tractadors de les Corts aragoneses de 1452. Tres anys més tard actuà d’ambaixador prop del nou papa Calixt III. La seva activitat política resultà notable. Figurava també entre els apoderats de les corts de Fraga de 1460.
Maria de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XV) Dama. Es casà amb el noble aragonès Pere Ximénez d’Urrea.
Dades dels Països Catalans 