(Ribagorça, segle XV)
Muller de Juan-Jiménez-Cerdán. Filla de Teresa d’Entença i de Ponç d’Alcalà, el qual prengué el cognom d’Entença. Tingué l’herència familiar.
La més gran de les seves tres filles, Maria, fou també senyora dels béns de Barbastre (1453-55), que passaren successivament al seu fill Lope de Rebolledo (sense descendents) i al seu nebot Juan Miguel de Lanuza i d’Entença, cavaller de la cort de Ferran II el Catòlic, que rebé també el castell d’Entença (1515).
(Ribagorça, segle XIII)
Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou el pare de:
Gil Martines d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença (reina de Catalunya) i:
Urraca d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea.
Bernat d’Entença (Ribagorça, segle XI – segle XII) Noble. Amb Berenguer I d’Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons I el Bataller d’Aragó.
Bernat d’Entença (Ribagorça, segle XII) Senyor d’Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d’Entença i germà de Berenguer III. Fou l’originari de la línia dels barons d’Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana d’Entença (que fou comtessa d’Empúries) i:
Òria d’Entença (Ribagorça, segle XII – Pallars, segle XII) Es casà amb el comte de Pallars Jussà.
(Castella o Lleó, segle XII – Catalunya, segle XII)
(o Elvira Roderic) Dama. Fou segona muller del comte Ermengol VI d’Urgell.
(Lleó, Castella, segle XI – Catalunya, segle XII)
Dama. Fou la segona muller del vescomte de Girona Guerau II de Cabrera.
Veure> Isabel de Mallorca i d’Aragó (filla primogènita de Jaume III de Mallorca, 1337-1406).
(València, 2 gener 1393 – juliol 1393)
Filla de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella.
El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d’aquest nom, morta a les poques hores.
(Saragossa, Aragó, 5 juliol 1378)
Filla de Joan I el Caçador i de Mata d’Armanyac. Era el cinquè dels infants haguts pel matrimoni. Nasqué prematurament. Morí tot just batejada.
El part acabà de sotragar la mala salut de la seva mare, que traspassà vuit dies després.
(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Dama. Era filla de Ferran Dias. El 1279 es casà amb Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran. El seu marit rebé del rei, el mateix any, la senyoria de Sogorb i altres terres.
La seva única filla, Constança de Sogorb, es casà amb un dels més poderosos nobles d’Aragó, Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc de Luna.
(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)
Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.
Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.
Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:
Joan Despuig i Safortesa (Palma de Mallorca, 1776 – 1853) Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.
Maria Lluïsa Despuig i Safortesa (Palma de Mallorca, 1777 – 1867) Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.
