Arxiu d'etiquetes: dames

Escrivà, Arnau Guillem -varis-

Arnau Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1417)  Fill de Andreu Guillem Escrivà (mort 1397). Degué heretar la baronia de Ràfol, que trobem a les mans del seu successor, el seu fill Arnau Guillem Escrivà i Oller (País Valencià, segle XIV – 1420)  Baró de Ràfol. Fou el pare de:

Arnau Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XV – 1486)  Baró de Ràfol. Fill d’Arnau Guillem Escrivà i Oller. Perdé Ràfol en pública subhasta l’any 1437 i veié premorir-li el seu fill, Guillem Ramon Escrivà i Civera, germà de:

  • Peirona Escrivà i Civera  (País Valencià, segle XV – després 1500)  Morí sense haver deixat fills dels seus dos matrimonis, amb Miquel Mir i amb Galeàs Joan, per això fou la darrera representant de la línia dels senyors d’Agres.

Ermengarda I de Narbona

(França, segle XII – Perpinyà, 1194)

Vescomtessa de Narbona. Filla d’Eimeric II i dotada de gran intel·ligència i energia, governà sàviament més de cinquanta anys.

Frenà els atacs dels senyors veïns i fou àrbitre de plets i disputes. Aplegà al voltant de la seva cort els millors trobadors.

Cedí el govern al seu nebot Pere Manrique de Lara (1192) i es retirà a Perpinyà.

Ermengarda de Besiers

(Occitània, segle XII – França, segle XII)

Dama. Era muller de Jofre III de Rosselló.

Quan aquest la repudià per casar-se novament, el comte Jofre fou excomunicat per la Santa Seu, envaït per Ramon Trencavel de Besiers, i encara atacat pel seu fill Girard II.

El país estigué en guerra fins al 1161.

Erill, Sibil·la d’ -varies-

Sibil·la d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Filla de Guillem I. Heretà del seu oncle Berenguer diversos llocs ribagorçans.

Sibil·la d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Senyora d’Erill. Filla d’Arsenda d’Erill.

Entença, Teresa Gombau d’ -varies-

Teresa Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Dama. Potser era filla de Gombau i néta de Bernat Guillem. Fou la primera muller de Pere Ferrandis d’Híxar, pertanyent a una branca bastarda de la casa reial. Morí jove, sense fills. El seu marit es tornaria a casar, amb Marquesa de Navarra.

Teresa Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIV – abans 1332)  Dama. Era casada amb Berenguer (I) Carròs. El 1324, sotmesa Sardenya, reberen un dels millors lots del repartiment de terres per als qui participaren a la conquesta. Potser era filla de Guillem d’Entença i cosina germana de la nora de Jaume II el Just, o bé una filla natural de Gombau. A la seva mort, deixà hereva Urraca d’Entença.

Entença, Teresa d’ -varies-

Teresa d’Entença  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Filla de Bernat Guillem de Montpeller i germana d’un altre Bernat Guillem i de Gombau. Es casà amb l’aragonés Joan Ximénez d’Urrea, senyor de Monteagudo i Alcalatén.

Teresa d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Dama. Única filla de Guillem d’Entença. A la mort del seu pare, però, heretà els dominis el seu oncle Antoni, i després d’ell, l’oncle d’Antoni, Manuel.

Entença, Isabel d’

(Ribagorça, segle XV)

Muller de Juan-Jiménez-Cerdán. Filla de Teresa d’Entença i de Ponç d’Alcalà, el qual prengué el cognom d’Entença. Tingué l’herència familiar.

La més gran de les seves tres filles, Maria, fou també senyora dels béns de Barbastre (1453-55), que passaren successivament al seu fill Lope de Rebolledo (sense descendents) i al seu nebot Juan Miguel de Lanuza i d’Entença, cavaller de la cort de Ferran II el Catòlic, que rebé també el castell d’Entença (1515).

Entença, Gil Martines d’

(Ribagorça, segle XIII)

Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou el pare de:

Gil Martines d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença (reina de Catalunya) i:

Urraca d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea.

Entença, Bernat -varis-

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XI – segle XII)  Noble. Amb Berenguer I d’Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons I el Bataller d’Aragó.

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Senyor d’Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d’Entença i germà de Berenguer III. Fou l’originari de la línia dels barons d’Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana d’Entença (que fou comtessa d’Empúries) i:

Òria d’Entença  (Ribagorça, segle XII – Pallars, segle XII)  Es casà amb el comte de Pallars Jussà.

Elvira -comtessa Urgell-

(Castella o Lleó, segle XII – Catalunya, segle XII)

(o Elvira Roderic)  Dama. Fou segona muller del comte Ermengol VI d’Urgell.