Arxiu d'etiquetes: dames

Mafalda de Pulla-Calàbria

(Salern ?, Sicília, 1059/60 – Girona, 1108)

Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla de Robert Giscard, duc normand de Pulla i Calàbria.

Seguint, segons sembla, la política de pontificat, es casà (1078) amb Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes. Uns quants dies abans de morir aquest, el 1082, nasqué a Rodés llur fill Ramon Berenguer III.

L’any següent infeudà els comtats de Carcassona i Rasès a favor de Bernat Ató de Besiers, mentre que la tutela de l’infant hereu passava (1085) al comte Guillem Ramon de Cerdanya, i després (1086) a Berenguer Ramon II de Barcelona.

Es tornà a casar (1085) amb Eimeric I, vescomte de Narbona i, un cop mort aquest, tornà (1106) a Catalunya, i fixà la seva residència a Girona.

Mafalda de Barcelona

(Barcelona, vers 1119 – 1157)

Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva tercera muller, Dolça de Provença.

Segons Pròsper de Bofarull, es casà amb Guillem Ramon de Castellvell, senyor de les fortaleses de Castellvell, Pontons, Òdena, Benviure i el Far.

Luna, Beatriu de

(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica.

Fou la segona muller del comte Hug II de Cardona, amb el qual tingué cinc fills: Joan Ramon Folc I, hereu del comtat, Beatriu, muller de Roger Bernat de Pallars, Hug, senyor de Bellpuig, Pere, bisbe de Lleida, i Anton, virrei de Sicília.

A la seva mort, el seu marit es tornà a casar amb Isabel d’Urgell.

Lucrècia d’Alagno *

Veure> Alagno, Lucrèzia d’  (amant napolitana d’Alfons IV el Magnànim).

Lucrècia -amant Jaume II, s. XIII-

(Mazzara, Sicília, segle XIII – segle XIV)

Amant de Jaume II. Tingué una unió circumstancial amb el rei, en el temps en què governava a Sicília.

Fruit de l’enllaç fou un infant, anomenat també Jaume. En comunicà la naixença a Jaume II, quan aquest ja vivia a Catalunya, per mitjà d’un frare dominicà.

El rei féu donar a Lucrècia un marit en la persona de Vanno de Bonavita, veí de Mazzara.

Molts anys després, el 1324, el fill Jaume intentaria de ser admés a la cort del monarca.

Llull i Sestrada, Elisabet Joana

(Barcelona, segle XVI – 1601)

Filla de Joan Llull i Llull. Fou l’hereva d’aquesta línia, per mort sense fills del seu germà Galceran Pau.

Es casà amb Francesc de Boixadors i d’Avinyó, senyor de Sant Miquel de Pontons.

Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculació hereditària, Llull.

Fou la germana de:

Llull i Sestrada, Galceran Pau  (Barcelona, segle XVI) Donzell. Conseller en cap de Barcelona (1573).

Llull i Llull, Joana

(Barcelona, segle XVI)

Muller de Romeu Llull i Tarregà, que era besnébot seu.

Foren pares de Galceran Tomàs i de Joan Llull i Llull.

Llúcia de la Marca

(França, segle XI – Catalunya, vers 1090)

Comtessa de Pallars Sobirà i potser d’Urgell. Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona.

Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú (1054), però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà (mort el 1081), de qui fou la segona muller.

Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell (mort el 1092), de qui també es divorcià.

Llúcia -comtessa Urgell, s. XI-

(Catalunya, segle XI)

Primera muller d’Ermengol IV d’Urgell.

Alguns historiador han volgut identificar-la amb Llúcia de la Marca, sembla, en tot cas, que ha de tractar-se d’una altra dama homònima.

Fou la mare del futur comte Ermengol V d’Urgell, i segurament també d’Elisabet i de Sança, casades amb els comtes Guillem Ramon de Cerdanya i Hug II d’Empúries, respectivament.

Lloria i Lancia, Jofredina de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla de l’almirall Roger de Lloria i de la seva primera muller, Margarida Llança, i germana de Beatriu, Rogeró i Hilària.

Es casà amb Ot de Montcada, que seria majordom reial i padrí de Pere III el Cerimoniós. Fou, per tant, cunyada de la reina Elisenda de Montcada.

Del seu matrimoni hagué almenys tres fills: Ot, casat amb Teresa de Montcada i mort jove, Elisenda, que es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí, i Pere, almirall del rei Cerimoniós, que precisament es casaria amb Constança de Lloria, probablement neboda de Jofredina.