Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Parcerisas i Vázquez, Francesc

(Begues, Baix Llobregat, 30 novembre 1944 – )

Poeta i crític literari. La seva obra és un dels millors exponents de l’anomenada poesia de l’experiència.

Ha publicat els reculls Vint poemes civils (1967), Escultures de mar (1969), Discurs sobre les matèries terrestres (1972), Latituds dels cavalls (1973), Dues suites (1976) i L’edat d’or (1983, premi de la Crítica de poesia en llengua catalana), aplegats en part en el volum Triomf del present. Obra poètica 1975-1983 (premi de la Lletra d’Or 1992). Amb posterioritat, ha donat a conèixer Focs d’octubre (1993).

El 1997 fou nomenat director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Par i Tusquets, Alfons

(Barcelona, 7 juliol 1879 – 26 agost 1936)

Filòleg i crític. Fill del jurista Ildefons Par i Pérez. Comerciant de professió, es consagrà a l’estudi del teatre anglès de l’època isabelina i s’especialitzà en l’obra de Shakespeare, del qual publicà la biografia (1916 i 1930), a més de l’estudi Contribución a la bibliografía española de Shakespeare (1930).

Interessat pels estudis de filologia, publicà Notes lingüístiques i d’estil sobre les inscripcions i cartes anteriors al segle XIV (1924) i Sintaxi catalana segons els escrits en prosa de Bernat Metge (1923), obra editada a Alemanya.

Estudià també les obres lingüístiques i d’estil de Curial e Güelfa (1928), obra publicada l’any 1932, seguida de Spill o llibre de les dones, de Jaume Roig, i de dues obres inèdites d’Eiximenis.

Fou assassinat per milicians a l’inici de la guerra civil.

Oller i Rovira, Dolors

(Girona, 15 maig 1942 – )

Crítica literària. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on exercí com a professora universitària.

Ha conreat la crítica literària a diferents mitjans de comunicació (“Serra d’Or” i “El País”, entre altres) i ha publicat La poesia de Rafael Masó (1980) i La construcció del sentit (1986). Aquest darrer volum obtingué el premi Crítica Serra d’Or i premi de Literatura Catalana de la Generalitat-assaig, l’any 1987.

És també autora de Virtuts textuals (1990, premi d’assaig Josep Vallverdú), de l’antologia Deu poetes d’ara (1996) i dels assaigs crítics Accions i intencions (2010).

L’any 2001 fou elegida presidenta del Centre Català del PEN Club.

Olivar i Daydi, Arnau

(Barcelona, 12 gener 1924 – 1 febrer 2016)

Crític cinematogràfic i advocat. Germà d’Alexandre i nebot de Marçal.

Paral·lelament a l’exercici de l’advocacia, desenvolupà una activitat important com a conferenciant i presentador de cineclubs, i com a crític i assagista, particularment a “Serra d’Or”.

Fundà (1957) el cineclub Llinterna Màgica, que durant anys portà a terme una important tasca de difusió, presentant mostres especialitzades a Perpinyà.

Col·laborà també en el guió de Vida de familia (1963) de J.L. Font.

Munsó i Cabús, Joan

(Barcelona, 1930 – 24 agost 2018)

Crític cinematogràfic. Estudià lletres, pintura i dibuix. El 1955 fundà l’Associació d’Estudis Cinematogràfics al FAD.

Ha col·laborat en “Solidaridad Nacional”, “La Prensa”, “Revista”, Radio Nacional i TVE, on ha muntat sèries divulgatives d’interès.

Ha publicat El cine de Arte y Ensayo en España (1972) i, al marge de les seves activitats habituals, un Diccionario turístico de Cataluña, Baleares y Andorra (1975).

Moragas i Maseras, Rafael

(Barcelona, 7 agost 1883 – Estrasburg, França, 1966)

Periodista i crític musical. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1904). Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de “La Publicidad” (des del 1902) i col·laborà a “Pèl & Ploma” amb crítiques musicals.

Més tard fou director artístic del Liceu de Barcelona (1912-39), redactor de “Papitu” i col·laborador de “Mirador”. El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la universitat de Montpeller.

Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas Guevara, Cuarenta años de Barcelona (1890-1930) (1944) i Biografía del Paralelo (1945).

Montaner i Martorell, Josep Maria

(Barcelona, 1954 – )

Arquitecte i crític. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1977), de la qual en fou professor.

Especialitzat en arquitectura neoclàssica i contemporània, ha publicat L’ofici de l’arquitectura (1983), Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929 (1984) i Los museos de la última generación (1986).

Miralles i Solà, Carles

(Barcelona, 25 maig 1944 – 29 gener 2015)

Hel·lenista, poeta i crític literari. Catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona.

Ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, Herodes, Xenofont d’Efes i d’altres.

Ha publicat estudis sobre l’origen de la novel·la antiga i un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Atenas (1989), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), etc.

Com a poeta (premi Salvat-Papasseit 1967), la seva obra -apareguda en diverses antologies- revela la seva formació humanística i manifesta una constant preocupació per la seva terra.

El 1998 publicà la seva primera obra narrativa, Escrit a la finestra.

Fundador i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, entitat de la qual fou secretari general (1998), també fou director de la revista “Ítaca”.

Mir i Mas de Xexàs, Josep Maria

(Olot, Garrotxa, 1900 – Tossa, Selva, 28 febrer 1968)

Pintor, caricaturista, crític i assagista.

Destacà com a caricaturista i fou premiat al I Saló d’Humoristes de Barcelona (1924).

Com a pintor conreà el paisatge, sobretot el d’Olot i el de Mallorca.

Com a escriptor, és autor de diversos llibres, entre els quals cal esmentar El llibre de la cultura social (1928) i Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).

Marsillach i Lleonart, Joaquim

(Barcelona, 3 març 1859 – Caldetes, Maresme, 11 agost 1883)

Crític musical. Fill del metge Joan Marsillach i Parera i germà d’Adolf.

Fou un dels instructors i propagadors de Wagner a la Península i fou membre actiu del patronat del festival de Bayreuth.

Escriví Ricardo Wagner (1878), primera obra publicada sobre aquest compositor a Catalunya.