(Barcelona, segle XX – )
Ballarina i coreògrafa. Fundadora de la Companyia de Dansa Magnet i Burch.
Ha presentat els muntatges: Brahams (1990), Vinyes verdes vora el mar (1992), Return, oh God! (1994) i Era el millor dels temps… (1996).
Arxiu d'etiquetes: coreògrafs/es
Gelabert i Usle, Francesc
1 Resposta
(Barcelona, 30 novembre 1952 – )
“Cesc Gelabert” Coreògraf i ballarí. Autodidacte, s’inicià en la dansa en el grup d’A. Maleras, i ja el 1972 presentà les seves primeres coreografies.
Amb la ballarina L. Azzopardi formà la companyia Gelabert/Azzopardi (1986). També ha realitzat coreografies per a diverses òperes i obres de teatre.
El 1996 obtingué el premi Nacional de Dansa.
Cubeles i Solé, Manuel
(Barcelona, 25 desembre 1920 – la Garriga, Vallès Oriental, 19 desembre 2017)
Coreògraf. Fou fundador de l’Esbart Verdaguer i de l’Esbart de Sarrià i col·laborà a la fundació de l’Obra del Ballet Popular.
Ha dirigit el muntatge escènic de diverses obres teatrals i ha promogut les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, ha dirigit el programa radiofònic Paraula i Pensament.
Corelli, Juan
(Barcelona, 1935 – )
Ballarí i coreògraf. Pseudònim de Joan Plans i Parés. Estudià amb Joan Magriñà i Josep Izard, i més tard a Anglaterra.
Ha creat notables coreografies per a diferents televisions europees: Concierto de Aranjuez (1958), Sirènes (1959), La història del soldat (1960), Carmina Burana (1961), Jeux (1963), Harold en Italie (1965), entre d’altres.
Comín, Coco
(Barcelona, 22 abril 1952 – )
Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu.
El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis.
També ha produït i dirigí espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That’s Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000).
Camprubí, Joan
(Reus, Baix Camp, 1825 – Barcelona, segle XIX)
Ballarí i coreògraf. Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees.
Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia.
Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña (1847), amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí. El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó.
Udaeta i París, Josep Lluís de
(Barcelona, 29 maig 1919 – 14 setembre 2009)
Ballarí i coreògraf. Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa. Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc. Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José.
Creà les coreografies Orfeo gitano (1951), Don Juan (1952), Romance de Carmen y don José (1958), Capricho de Goya (1967) i Catalanesca. Professor i coreògraf de dansa espanyola a Europa, posteriorment estudià castanyoles amb Emma Maleras i el 1976 inicià una carrera com a concertista, de la qual foren fites els recitals de cançó espanyola al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden de Londres i la presentació als Festivals de Salzburg de la mà de H. von Karajan (1985).
Mestre titular de l’Internationaler Tanz-Akademie, de Colònia, en aquesta ciutat fou fundador també de la Societai Internacional de la Castanyola Musical el 1990. Investigador sobre les castanyoles, en fou considerat el màxim divulgador al món.
El 1987 rebé el Deutsches Tanzpreiss d’Alemanya, el 1989, la Medalla de las Bellas Artes del govern espanyol, el 1995 el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya, el 2000 la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i el 2001 la Creu de Sant Jordi.
Picó i Monllor, Sol
(Alcoi, Alcoià, maig 1967 – )
Ballarina i coreògrafa. Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona (1986-88), La Ménagerie de Verre de París (1988-89) i el Movement Research de Nova York (1997).
El 1994 creà la seva pròpia companyia Sol Picó. Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris (dansa, teatre, òpera, etc.). El 2007 participà en el muntatge col·lectiu Estriptis (amb M. Gas i altres directors).
Ha assessorat La Fura dels Baus en la coreografia d’alguns dels seus espectacles i l’any 2011 rebé el premi Max de les Arts escèniques a la millor coreografia per El ball, adaptació d’un text d’Irene Némirovski dirigida per Sergi Belbel.
Carrasco i Llovet, Marta
(Barcelona, 26 juny 1963 – )
Dansarina, coreògrafa i creadora escènica. Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera. S’inicià al món de la dansa amb diverses companyies. L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Oller, amb la qual realitza varis espectacles.
Col·laborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó (1994) i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent (1955) i Blanc d’ombra (1998), muntatges en el que conflueixen el llenguatge escènic, el musical i el coreogràfic. Com a coreògrafa dirigí Pesombra (1996) i Mira’m (2000).
Dissenya coreografies per a espectacles d’altres directors. Participà com a actriu i ballarina en el film Viaje a la Luna, de Frederic Amat. Obtingué el premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97.
Dades dels Països Catalans 