Arxiu d'etiquetes: coreògrafs/es

Gades, Antonio

1 Resposta

(Elda, Vinalopó Mitjà, 14 novembre 1936 – Madrid, 20 juliol 2004)

(Antonio Esteve Ródenas)  Ballarí i coreògraf. Dedicat al ball flamenc, debutà al Price de Madrid i posteriorment s’incorporà a la companyia de Pilar López com a primer ballarí.

Més tard treballà a Itàlia com a coreògraf i en tornar a la Península formà el seu propi ballet. En 1978-80 va dirigir el Ballet Nacional. Se’l considera continuador de l’escola de Vicente Escudero.

Ha participat en nombroses pel·lícules, com ara Los Tarantos (1962), El amor brujo (1967), Con el viento solano (1965), Último encuentro (1966), Fortunata y Jacinta (1969), Los días del pasado (1976), Con el culo al aire (1979), Bodas de sangre (1982) i Carmen (1984).

Esteve Ródenas, Antonio *

Deixa un comentari

Ballarí i coreògraf valencià, més conegut pel nom artístic d’Antonio Gades  (1936-2004).

Duato Barcia, Juan Ignacio

Deixa un comentari

(València, 8 gener 1957 – )

“Nacho Duato”  Ballarí i coreògraf. El 1980 ingressà al Ballet Cullberg d’Estocolm i un any després al Nederlands Dans Theater, companyia de la qual fou coreògraf estable (1988-90).

El 1990 fou nomenat director artístic del Ballet Lírico Nacional de España, convertit després en la Compañía Nacional de Danza.

És autor d’una vintena de coreografies, entre les quals destaquen Arenal, Synaphai o Concierto madrigal.

El 1996 es retirà com a ballarí en actiu.

Ferriol i Boixerans, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Tractadista de coreografia. La seva obra principal és Reglas útiles para los aficionados a danzar (Nàpols 1745).

Corchero i Salgado, Andreu

Deixa un comentari

(Puertollano, Castella, 22 gener 1957 – )

Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno.

Establert a Barcelona des de l’any 1963, hi ha presentat diversos muntatges.

El 2003 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional de Dansa.

Solé i Valdívia, Ramon

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 1938 – Barcelona, 3 març 1997)

Ballarí i coreògraf. Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles. Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món.

El 1974 s’instal·là a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsà iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista “Dansa-79” o el Festival de Peralada.

Puig i Claramunt, Alfons

(Barcelona, 9 juliol 1902 – 2 febrer 1976)

Teòric de la dansa i del ballet.

S’interessà des de jove per l’art coreogràfic, sobre el qual escriví als diaris “L’Opinió”, “La Rambla”, “La Publicitat”, “La Vanguardia”, “Tele-exprés”, etc, a les revistes “L’Instant”, “Destino”, “Liceo”, etc, i a revistes estrangeres.

Promogué espectacles de ballet -com els del debut i primeres actuacions de Joan Magriñà-, fou col·laborador de l’Enciclopedia dello Spettacolo italiana (1955-65) i de l’Enciclopedia Salvat de la Música, de Barcelona (1967), i publicà obres com Ballet y baile español (1943), Guía Técnica. . . y análisis contemporáneo del ballet español (1944) i El arte del baile flamenco (1977, en col·laboració amb Flora Albaicín).

Deixà enllestida una Historia panorámica del baile, danza y ballet.

Plans i Parés, Joan *

Ballarí i coreògraf català, més conegut pel seu pseudònim de Juan Corelli (1935- ).

Moragas i Torras, Ricard

(Girona, 1829 – Madrid, 16 desembre 1899)

Coreògraf, ballarí i escenògraf. Germà de Tomàs. Ja de jove es dedicà entusiàsticament a la coreografia. Actuà a l’estranger i arribà a ésser primer ballarí del Liceu.

Durant un quant temps fou mestre de ball de la família reial i acabà essent director de la coreografia del Teatro Real de Madrid. A més de dirigir les danses, projectava i dibuixava la plàstica escènica.

Així mateix, va compondre obres de caràcter coreogràfic, com ara Clorinda (1881).

Magriñà i Sanromà, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 desembre 1903 – 11 setembre 1995)

Ballarí i coreògraf. Deixeble de J. Llongueres i de T. Wassilier.

Ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1926, i hi debutà aquest mateix any amb El burgès gentilhome.

Amplià els estudis a París i a Londres i actuà en importants teatres d’Europa.

El 1940 fou nomenat primer ballarí, mestre de ball i coreògraf del Liceu, i el 1950 creà la Companyia dels Ballets de Barcelona.

Fou professor de l’Institut del Teatre (1944-74) i tingué la seva pròpia acadèmia.