Veure> Santa Eulàlia del Camp (antic convent augustinià).
Camp, Santa Eulàlia del *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: convents
Aigües Vives, monestir d’
Antic convent d’agustins de Santa Maria d’Aigües Vives o desert d’Aigües Vives. Fundat per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya, amb donació als frares ermitans agustins de l’alqueria d’Aigües Vives que posseïen a la vall d’Aigües Vives, indret d’antiga tradició eremítica. El territori que, des d’un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de la Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall.
L’edifici fou bastit al coster d’un turó, a l’esquerra del barranc de l’Estret. L’edificació fou molt lenta: el claustre no fou construït fins al 1596-1671; l’església definitiva no fou inaugurada fins al 1697; la façana principal del convent duu la data de 1767. La comunitat, que era regida per priors, constava, el 1811, de trenta-dos religiosos.
Fins al final del segle XVIII dugué a terme pel seu compte la rompuda i l’explotació del territori: la cria de bestiar i el conreu de la vinya (destinada tant a vi com a panses), de les oliveres, dels garrofers i, als darrers temps, de les moreres eren les ocupacions fonamentals; l’obtenció de la seda hi prengué molta importància al llarg del segle XVIII, activitat a la qual els frares reservaren la quarta part del nou edifici del convent.
A partir del 1701, tanmateix, tingueren lloc diverses temptatives per a establir colons al territori, cosa que no aconseguiren definitivament fins a la construcció del nou lloc de Santa Maria d’Aigüesvives (actualment, la Barraca d’Aigües Vives), la carta de població del qual fou atorgada el 1796.
El monestir, que ja havia estat saquejat pels miquelets durant la guerra contra Felip V, hi fou novement pels francesos durant la guerra contra Napoleó; el 1812 fou suprimida la comunitat. Restablerta el 1814, fou extingida definitivament el 1835.
La imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives fou traslladada a Carcaixent, d’on fou declarada patrona el 1857.
Mercè, convent de la * -Conca de Barberà-
Veure> Miracle, el (antic convent mercedari).
Montalegre, monestir de -Barcelona-
Antic convent de monges agustinianes, que al segle XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi.
El 1592 s’instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimas Loris, que fou inaugurat el 1598.
A causa de la guerra dels Segadors, l’any 1651 fou destruït l’edifici del segle XIV, i no fou refet fins als primers anys del segle XVIII.
El claustre, d’una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.
Miralles, monestir de
(Castellví de Rosanes, Baix Llobregat)
(o la Casa de Déu) Antic convent agustinià, situat a l’antiga quadra de Miralles, a la dreta de l’Anoia, a l’oest del poble.
Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414; la comunitat s’instal·là a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat (ampliada novament i renovada el 1774).
Hi residí fins al 1835; la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa.
Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies.
Miracle, el -Conca de Barberà-
(o de la Mercè) Antic convent mercedari. Situat al nord del nucli urbà.
Des del començament del segle XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle. La comunitat de mercedaris que el 1240 havia estat fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats s’hi traslladà el 1249.
L’església, originàriament de transició del romànic al gótic, fou modificada en diverses ocasions (una d’elles el 1789); el convent i el claustre són del segle XVII.
La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835; després fou col·legi, i des del 1897, convent dels franciscans.
Josepets, els
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps.
L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel duc de Popolí, que hi instal·là una bateria, destruïda el 1714 pels catalans).
L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910. Durant els anys 1970, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri.
Cardó, balneari de
Balneari i convent (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços. Establiment d’aigües bicarbonatades càlciques, al peu de la serra de Cardó. Aquestes aigües foren utilitzades des del començament del segle XVII per una comunitat de frares carmelitans.
L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617; consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites (entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L’edifici central és obra dels segles XVII i XVIII.
Fou suprimit amb l’exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó. Des del 1903 comunica per carretera amb Ginestar; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l’exèrcit republicà.
Dades dels Països Catalans 