Veure> Santa Maria de Montsió (convent de la ciutat).
Montsió *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: convents
Magdalena, la -Horta-
Barri, format al voltant del convent de caputxins de la Magdalena, fundat el 1597 (exclaustrats el 1835, els caputxins s’hi tornaren a establir el 1879), al nord-oest de la vila.
El convent, fundat per Juan de Ribera, fou destinat a noviciat.
Llinars -Ribagorça-
Antic convent dominicà (Santa Maria de Llinars), situat 1 km al nord de la vila.
Jesús, vall de * -Camp de Morvedre-
Veure> la Vall de Jesús (convent de franciscans).
Jesús -València-
Antic convent franciscà (Santa Maria de Jesús), situat als afores de la ciutat, prop de Patraix, fundat el 1428 per Matteo de Reggio, sota la protecció de la reina Maria de Castella.
L’església fou molt reformada al segle XVII. El convent subsistí fins al 1834, que passà a donar estatge a una filatura de seda.
La diputació hi instal·là el manicomi provincial (1866).
Fontsanta, la -Mallorca-
Antic i efímer convent carmelità, als Banys de Sant Joan.
Desert de les Palmes *
Veure> monestir del desert de les Palmes (convent i ermitori carmelitans).
Corpus Christi, convent del
Antic convent dominicà, al cim d’un turó (364 m alt), al nord de la vila.
Fou bastit el segle XV al voltant d’una església construïda el 1335 per a commemorar el miracle dels Corporals de Daroca, i subsistí després de la desamortització (1835) com a centre religiós.
Carme d’Onda, el
Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l’Esperança), a l’esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d’Onda i la vila.
Sobre l’antic convent, abandonat el 1835 a causa de l’exclaustració, hom bastí (1891-1903) l’actual edifici neogòtic.
Carme, el -València-
Barri de la ciutat, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de Valldigna). És centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix on hi ha les Escaletes (decorades amb ceràmica) en són els indrets més característics.
Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons, viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos; ha estat tradicionalment un nucli republicà. Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent.
L’ampliació de l’avinguda de l’oest comportà la desaparició d’una gran part del barri.
En aquest indret hi havia hagut l’antiga moreria i el barri anomenat de les Dones Pecadrius.
Dades dels Països Catalans 