Escales, pas de les * -Noguera-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: congosts
Cavanat, estret de
(Rosselló)
(o Cabanac) Congost de l’Aglí, entre Estagell i les Cases de Pena, obert entre les serres de Pena i de Talteüll.
Al mig del congost, a la vora dreta del riu, hi ha l’antiga masia de Cavanac, l’església de la qual, esmentada ja el 991, depenia de l’abadia de Sant Esteve d’Agusà.
Blau, gorg -Mallorca-
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.
Hi ha estat construïda una resclosa.
Bau, gorja de la *
(Rodés / Vinçà, Conflent)
Altre nom del congost de la Guillera, entre els dos municipis.
Capdepera (Mallorca Llevant)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)
Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.
Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.
La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.
Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.
Enllaç web: Ajuntament
Camporrells (Llitera)
Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 26,7 km2, 665 m alt, 148 hab (2014)
Situat al límit amb la Baixa Ribagorça, al nord-est de Tamarit de Llitera. El terreny, força accidentat, és en bona part ocupat per boscos i pastures.
Els conreus, bàsicament de regadiu (cereals, ametllers, alfals i hortalisses), aprofiten el petit embassament de Santa Anna, amb aigües de la Noguera Ribagorçana, a través del congost de Camporrells. Al secà hi predomina l’olivera. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigües medicinals i el balneari de Camporrells que ha contribuït a convertir el municipi en un centre d’estiueig. Àrea comercial de Lleida. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1960.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un turó presidit per la primitiva església romànica de Sant Miquel (segle XII); l’actual església parroquial, dedicada a sant Pere, és de 1749-68.
Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Miravet.
Aulet
Despoblat (840 m alt), de l’antic municipi de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d’Escales.
El torrent d’Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d’ajuntar-se amb el torrent d’Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora.
Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet.
L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851; en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet.
Arissal, bac
Vall i obac, comunica l’estany de la Bullosa, a l’alta vall de la Tet, amb la vall d’Angostrina.
És drenada pel rec del bac Arissal, emissari dels petits estanys Negre i del Racó, el qual troba, per la dreta, al Mesclant d’Aigües, el torrent d’aquest nom, i formen, des d’aquest indret, el riu d’Angostrina.
Aldosa de la Massana, l’
Llogaret. Emplaçat a l’esquerra i per damunt de la ribera d’Ordino, sobre antics dipòsits fluvioglacials.
A la dreta del riu d’Anyós, aigua avall dels costals d’Anyós, es troben els costals de l’Aldosa.
Aixirivall
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
(ant: Xirovall i Anxirivall) Llogaret (1.148 m alt) de la parròquia. Situat a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glacio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.
Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall.
Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176.
Dades dels Països Catalans 