Congost de la parròquia, per on la ribera d’Ordino deixa la vall de la Valira d’Ordino i entra a la plana d’Andorra.
Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella.
Grella, gorja de la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: congosts
Graus de Canavelles, els
(ant: els Graus de Sant Pere, o d’Eixalada) Balneari d’aigües sulfuroses alcalines naturals, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels banys de Toès.
És a la sortida del congost dels Graus, que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada.
Gorgs Blancs, pic dels -Ribagorça-
Cim (3.131 m alt) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs (3.027 m alt), separa el cim del pic d’Oo (3.065 m), dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs.
El massís separa les valls de Benasc, d’Astau (Comenge) i de Loron (Bigorra). Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs, que dóna nom al massís.
Gavarret, congost de *
Veure> congost d’Ovarra (pas estret de l’Isàvena).
Galamús, gorges de
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l’Aglí passa del Perapertusès, al nord del municipi.
Sobre la línia de l’aigua s’obren a les parets del congost diverses coves, que foren habitades ben aviat per ermitans (Sant Antoni de Galamús).
Fredes
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble (1.090 m alt), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés. L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar.
Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué. Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos.
Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a l’actual.
Fou, la -Fenolleda-
(l’Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Congost de l’Agli, per on el riu, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Aglí i de l’Adasig.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou, d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica.
Fou, gorges de la -Vallespir-
(Arles / Montferrer, Vallespir)
Congost profund i espectacular, obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra.
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m.
Han estat condicionades per ésser visitades.
Formentor, cap de
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, situada a la part més septentrional de l’illa. Està constituïda per l’extrem est de la serra de Tramuntana.
De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l’illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l’extrem més oriental.
Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l’argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l’Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del segle XX i que encara avui manté tot el seu prestigi original.
Fontaneda, congost de *
Veure> congost d’Ovarra (pas estret de l’Isàvena).
Dades dels Països Catalans 