Arxiu d'etiquetes: comtat Tolosa

Bertran de Sant Geli

1 Resposta

(Tolosa, Llenguadoc, segle XI – Trípoli, Líbia, 1112)

Comte de Tolosa (1096-1105). Fill de Ramon IV de Tolosa, el qual, quan anà a la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat (1096). L’hagué de defensar, ajudat pel seu cosí Guillem Jordà de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers.

A la mort del seu pare (1105), el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa, i ell se n’anà al Líban per reclamar el comtat que havia creat el seu pare, que retenia Guillem Jordà, des del 1101. Els dos cosins pactaren el repartiment del comtat, acord que els permeté de conquerir Trípoli el 1109.

En una baralla entre llurs soldats Guillem Jordà fou mort, sembla, per instigació de Bertran, el qual es quedà amb Trípoli i fou succeït el 1112 per Alfons Jordà.

Així s’extingí el primer i efímer domini català al Pròxim Orient.

Elionor d’Aragó i de Castella

2 Respostes

(Catalunya, 1182 – 1226)

Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d’Elionor.

Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l’òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d’evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic.

Bigó I de Tolosa

1 Resposta

(França, segle VIII – 816)

Noble franc. Comte de Tolosa (806-14) i de París (814-16).

Gendre de Carlemany i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, participà en la conquesta de Barcelona (801), i en portà la nova a Carlemany.

Cal atribuir-li la reconquesta del Pallars i de Ribagorça. Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça.

Bernat de Tolosa

1 Resposta

(França ?, segle IX – 872)

(dit “el Vedell“)  Noble. Comte de Tolosa, Pallars i Ribagorça (864-872).

El 870 Carles el Calb convocà la Dieta d’Attigny, per decidir sobre la successió als comtats d’Urgell–Cerdanya, Bernat acudí a la Dieta per defensar els drets del seu pare, Ramon I de Tolosa, sobre Carcassona-Rasès. Però Oliba II fou confirmat en la possessió de Carcassona-Rasès.

Més tard el comtat li fou atorgat a ell, la qual cosa provocà la rebel·lió dels partidaris d’Oliba II i la seva mort a mans d’aquells.