Comarca del País Valencià: 376,4 km², 28.142 hab (2008), densitat: 74,77 h/km², capital: Cocentaina

Consta de 24 municipis: Agres – Alcoleja – Alcosser de Planes – Alfafara – Almudaina – l’Alqueria d’Asnar – Balones – Benasau – Beniarrés – Benilloba – Benillup – Benimarfull – Benimassot – Cocentaina – Fageca – Famorca – Gaianes – Gorga – Millena – Muro d‘Alcoi – l’Orxa – Planes de la Baronia – Quatretondeta – Tollos

GEOGRAFIA FÍSICA: Situada entre la Vall d’Albaida, la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa i l’Alcoià. Ocupa els primers contraforts de les serralades Bètiques valencianes, a la vall oberta pel riu d’Alcoi; tant la vall com els plegaments que l’envolten tenen la direcció est-nord-est – oest-sud-oest. L’estructura geològica, força complexa, està formada bàsicament per materials terciaris, sobretot eocènics i miocènics, tot i que existeixen importants afloraments secundaris, del cretaci i del triàsic. Les muntanyes que constitueixen la paret nord de la vall són les més elevades, i formen part del massís del Benicadell.

El clima està condicionat per la relativa altitud de la comarca, que li dóna una característiques de pluviositat (més de 500 mm l’any en molts indrets) i d’oscil·lació tèrmica (prop de 16 ºC) força acusades, en relació amb el clima mediterrani de la regió.

La xarxa hidrogràfica està formada pel riu d’Alcoi, amb els seus afluents, les rieres d’Agres i de Penàguila, que baixen dels massissos homònims.

La vegetació natural de carrasques es troba força degradada, i ha donat pas al matollar i a la brolls de bruc i de romaní; als sectors més elevats apareixen formacions espinoses adaptades als rigors climàtics, especialment als vents a que són exposades.

POBLACIÓ I ECONOMIA: La població, pràcticament estancada des de principis del segle XX, es concentra als sectors plans de la vall. Només tenen una certa expansió demogràfica els municipis de Muro del Comtat i la capital comarcal, que en conjunt concentren el 68,5% de la població comarcal. Aquesta situació s’explica per la tradicional emigració, primer vers aquests centres comarcals, i després cap al litoral alacantí, gandienc i valencià.

L’economia d’aquesta comarca és bàsicament agrícola, malgrat la migradesa de les terres de conreu; a les terres de secà dels vessants muntanyencs hi ha conreus de cereals, oliveres i ametllers, mentre que a la plana, el regadiu tradicional, basat en l’explotació de les nombroses fonts propiciades per la naturalesa calcària, permet el conreu d’hortalisses i, sobretot, d’arbres fruiters. L’embassament de Beniarrés té un aprofitament purament extracomarcal. Pel que fa al sector secundari, la indústria tradicional, tèxtil i paperera, filial de la d’Alcoi, ha estat complementada per la del calçat i la de la transformació agrícola (sobretot producció de torrons i d’oli).

HISTÒRIA: El neolític és ben representat a la comarca per la cova de l’Or, de Beniarrés, amb un excepcional jaciment de la cultura de les ceràmiques impreses o cardials (4.000 aC), amb mostres de conreus de cereals (blat i ordi). Hom suposa que hi hagué poblament eneolític a través de les troballes de les comarques veïnes. La cultura del bronze valencià es manifesta per diversos poblats de muntanya (a la mola del Frare d’Agres, al Cercat de Gaianes). Hom coneix poblats ibèrics, entre d’altres el de l’Alberri, a Cocentaina, i el de Pitxocol, a Balones (toros de Balones).

La romanització es caracteritzà pel despoblament dels llocs d’habitació ibèrica dels cims i el pas a la plana, amb establiment de vil·les rústiques en forma de poblament dispers. Durant la invasió musulmana la comarca pertangué a la cora de Tudmir i, després, a les taifes de Dénia i de Múrcia, que n’aconseguiren una islamització total, tot i que perduraren nombrosos topònims mossàrabs. Cocentaina adquirí una gran importància; el seu castell, gairebé inexpugnable, dominava la comarca juntament amb el de Benicadell.

La conquesta catalana sembla que s’havia imposat el 1244, puix que el 1248 es féu un repartiment de les terres, que conservaren la població musulmana repartida en nombroses alqueries i llocs, prova d’un conreu intensiu des de temps anteriors. Com a conseqüència de les revoltes d’al-Azraq (el 1253, que prengué el castell de Cocentaina, i el 1276) fou considerada l’expulsió dels moriscs, a la qual s’oposaren els senyors territorials; només a Cocentaina foren concentrats a la moreria o raval Major. Hom temptà igualment d’expulsar-ne els jueus (1313 i 1316), però Jaume II el Just ho impedí. La baronia de Cocentaina (que el 1448 esdevingué comtat, títol del qual deriva el nom de la comarca), pertangué als Lloria i als Roís de Corella; el 1503 encara li fou incorporada la vila d’Agres.

Durant el segle XVI foren bastides esglésies als llocs de moriscs, considerats cristians nous, més nombrosos que els vells, que no passaven d’un miler. La fillola de Concentaina, que comprenia la comarca -llevat de la baronia de Planes– i la vall de Sella, era una de les més poblades del País Valencià. Expulsats els moriscs el 1609, no tots els llogarets aconseguiren de recuperar-se amb els nous repobladors cristians.

Suprimides el 1707 les governacions d’origen medieval -el Comtat pertanyia a la governació de Xàtiva-, fou incorporat per l’administració borbònica el corregiment o governació d’Alcoi. En la divisió provincial del 1833 restà dins la província d’Alacant, i en la judicial del 1834 Cocentaina esdevingué cap d’un partit judicial que comprenia pràcticament l’actual Comtat.