Arxiu d'etiquetes: comtat de Provença

Pere I de Cerdanya *

Veure> Ramon Berenguer IV de Provença  (comte de Provença i de Cerdanya, 1158-81).

Beatriu de Savoia i de Ginebra

(Savoia, França, 1206 – Provença, França, desembre 1266)

Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra.

Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d’Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles I d’Anjou, germà del rei francès).

El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d’aleshores a mans dels Anjou.

Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia.

Garsenda I de Forcalquier

(Forcalquier, França, 1180 – vers 1242)

Comtessa de Forcalquier (1209). Filla de Renyer de Sabran i néta i hereva de Guillem VI de Forcalquier.

Es casà (1193) amb el comte Alfons II de Provença, i a la mort d’aquest (1209) transferí a Ramon Berenguer V de Provença, fill seu, el comtat de Forcalquier. Posat aquest sota la tutela del rei Pere I de Catalunya, Garsenda es retirà al monestir de la Cella.

És coneguda la relació amorosa que tingué amb el trobador Elies de Barjols, i ella mateixa és autora d’algunes poesies amoroses.

Alfons Jordà

(Tolosa, França, 1103 – Palestina, 1148)

Comte de Tolosa (1112-48).

Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona (1123), però el 1125 hi pactà per repartir-se la Provença, i obtingué el marquesat de la Provença.

Dolça I de Provença

(Provença, França, vers 1095 – Catalunya, 1127)

Comtessa de Barcelona i de Provença. Era filla de Gilbert, vescomte de Millau i Gavaldà, comte de Carlat, i de Gerberga, comtessa de Provença.

Mort Gilbert (vers 1110) sense successió masculina, esdevingué hereva.

Tercera muller (1112) de Ramon Berenguer III de Barcelona, al qual, l’any 1113, li feia donació dels seus territoris.

Van tenir quatre fills: el futur Ramon Berenguer IV; Berenguera, muller d’Alfons VII de Castella i Lleó; Berenguer Ramon, comte de Provença, i Mafalda.

Berenguer Ramon I de Provença

(Catalunya, 1115 – Melguèlh, Llenguadoc, març 1144)

Comte de Provença (1131-44). Fill segon de Ramon Berenguer III de Barcelona i de Dolça I de Provença, i germà de Ramon Berenguer IV.

A la mort del seu pare rebé el comtat de Provença (1131) i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, tenint alguns territoris de condomini amb el comte de Tolosa, aviat hi hagué friccions. Hagué de lluitar també contra els Baus i altres famílies occitanes rebels.

Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador alemany.

Alfons II de Provença

(Barcelona, 1180 – Palerm, Itàlia, 2 febrer 1209)

Comte de Provença (1185-1209). Fill d’Alfons I de Catalunya i de Sança de Castella. L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat, foren administrats per un procurador. El testament del rei de Catalunya (1196) hi afegí els seus drets sobre Montpeller.

Tres anys abans havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda de Forcalquier, néta primogènita de Guillem VI, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis.

La revocació de Guillem VI de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu germà, Pere I de Catalunya, i fou signada la pau (1202).

Trencada dos anys després, Guillem VI féu presoner Alfons i s’apoderà dels seus estats; el monarca català restablí novament la situació.

L’any 1208 anà a Barcelona, per tal d’acompanyar la seva germana Constança d’Aragó a Sicília, on foren celebrades les noces amb l’emperador Frederic II; poc després morí a Palerm.