Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Baró i Blanxart, Josep

(Canet de Mar, Maresme, 1798 – l’Havana, Cuba, 1878)

Navilier, industrial i propietari. Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península i fou propietari de diversos ingenios sucrers.

Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia.

Fou regidor de Matanzas (1845) i comanador de l’orde de Carles III (1861).

El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar.

Baralt i Torres, Ignasi

(Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805)

Navegant i comerciant. Membre d’una família de mariners d’Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz.

Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l’urbanisme municipal i el comerç.

Aquiles, Onofre

(Barcelona, segle XVII – 17 març 1646)

Comerciant. Fou un dels dirigents de la conspiració de Barcelona contra els francesos de l’estiu del 1645, dirigida des de Tarragona pel duc de Toralto amb l’activa participació dels emigrats de Tarragona i de diverses personalitats de Barcelona, com Gispert d’Amat, abat de Galligants i president de la Generalitat.

Aquiles fou detingut el febrer de 1646 i executat pocs dies després.

Amat de Palou i Pont, Jaume

(Sabadell, Vallès Occidental, 25 juliol 1753 – Sevilla, Andalusia, 1819)

Economista, pintor i comerciant. Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida. Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular. Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics.

La seva obra pròpia és curta; hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante (1789), escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar. En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada en el criteri de protecció a la indústria naixent, així com la defensa econòmica i moral del benefici de la nova indústria igualant-lo al ja acceptat benefici comercial.

Els seus projectes comercials, avançats en el temps, i els deutes de Zamora feren que hagués de marxar de Catalunya el 1793, sota la protecció després, de funcionari reial. Depurat per afrancesat, visqué gràcies a la seva família, i la seva vida quedà retirada del tot.