(Castellbell i el Vilar, Bages)
Colònia industrial (210 m alt), situada a la vora del Llobregat, a un quilòmetre aigua avall del Borràs, cap de municipi.
Bauma de Castellbell, la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: colònies
Gonteres, colònia
(Viladecavalls, Vallès Occidental)
Urbanització, situada al nord-est del terme, prop de la ciutat de Terrassa.
Es creà al voltant de l’antiga masia de Sant Miquel de Gonteres.
Gomis, colònia
(Monistrol de Montserrat, Bages)
(o Can Gomis) Colònia tèxtil, a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble.
Fou fundada el 1891 per Francesc Gomis i Soler. El 1900 hom hi instal·là una central elèctrica destinada al forniment de Montserrat, Monistrol, Olesa, etc, adquirida per la Companyia Hidràulica del Segre; fou abandonada després dels aiguats del 1971.
El 1973 hi fou instal·lada una fàbrica d’estampats.
Gafa, la
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra del Port de Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil del municipi, a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt), prop de la Pedra.
Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa.
Farga d’Ordeig, la
(les Masies de Voltregà, Osona)
Fàbrica i antiga colònia industrial, dita també colònia Lacambra, a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva. Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls.
Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís.
Farga de Bebiè, la
Fàbrica, la -Bages-
Colònia industrial, situada a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat. A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocarril.
Rep també el nom de Can Carner, empresa industrial que la va crear.
Coromina, la -Osona-
Colònia industrial, a uns 3,5 km de la població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.
El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina.
El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella (1903). La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA.
Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre.
Clot del Moro, el
(Castellar de n’Hug, Berguedà)
Colònia industrial, al voltant de la fàbrica de ciment Asland, uns 2 km al nord de la Pobla de Lillet.
La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans; el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaça a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans.
Aquesta fàbrica ocupa uns 200 treballadors i produeix unes 80.000 tones de ciment anuals.
Burés, colònia
(Castellbell i el Vilar, Bages)
(o el Burés) Colònia industrial, a l’esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi.
Hi ha una fàbrica tèxtil cotonera, fundada el 1872 per Esteve Burés i Arderiu; el 1971, que un aiguat la destruí, ocupava 800 treballadors.
La coral Capella de Música Burés fou fundada el 1915.
Dades dels Països Catalans 