(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Santuari del terme, situat uns 5 km al nord-est de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan segle XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena.
(Rosselló)
Curs d’aigua de la comarca. Neix sota el coll de la Maçana, a l’Albera. Travessa els boscos de la Vall i les Colometes i desemboca al mar al grau de la Maçana d’Argelers.
Al seu curs alt es localitza l’anomenada reserva de la Maçana, reserva biològica dins el bosc de les Colometes, de gran valor ecològic.
(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Llogaret, a l’est del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya).
És bastit al sud del coll de Lluç (1.345 m alt), al voltant de l’església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç (que neix al puig d’Estaca i és tributari del Segre, per l’esquerra, a través del torrent de la Verneda).
El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll.
(Cauders de Conflent / la Llaguna, Conflent)
Depressió (1.866 m alt) de la serra que separa l’altiplà de la Quillana de les Garrotxes de Conflent, al nord del pic de la Tossa (2.038 m alt).
Vall, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic de Perdiguero i els pics de Cabrioles, fesa pel coll de Lliterola (3.052 m alt).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola, que alimenta l’estany de Lliterola, l’emissari del qual és el torrent de Lliterola.
Coll que hi ha al límit amb la Safor.
(Benimantell / Polop, Marina Baixa)
Coll (928 m alt) que separa la serra d’Aitana del Puigcampana, entre els dos termes.
Pas, al sud del massís del Carlit, que comunica Dorres amb la vall de Querol.
Depressió (1.513 m alt), separa el Conflent de la comarca occitana del País de Salt, i forma la partió d’aigües de la Tet i de l’Aude, entre el tuc Dormidor (1.845 m) i la serra de Madres (pic de la Gleva, 2.024 m).
Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monestirs de Clariana (o monestir de Jau) i de Corbiac i de la torre Mascarda.
Afluent dretà de la Tet, que neix al pla de la Perxa, dins el terme de Sant Pere dels Forcats, i desemboca al seu col·lector entre Fetges i la Cassanya.
Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa.
Dades dels Països Catalans 