Caseria, al límit amb el terme d’Alcoi, a l’esquerra del riu d’Alcoi.
Masies de Moltó, les
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Cocentaina
Lloria i d’Entença, Carles de
(País Valencià, 1292 – Cocentaina, Comtat, 1335)
Fill de Roger de Lloria, i germà de Berenguer, Margarida i Robert. Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró.
Residí a Calàbria, amb la seva mare. Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebel·lió en la qual intervingué el rei de Tunis.
Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç (o d’Escalç), fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnét de Pere II el Gran. Tingué possessions a la vall de Planes.
Gormaig
Partida i caseria, al sud-oest de la vila.
Fraga -Comtat-
(o Fraga dels Abats) Raval de la vila, a l’est del nucli antic.
Lloc de moriscs (68 focs el 1602), propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l’església de Sant Roc.
El 1616 fou annexat a Cocentaina.
Ferrís, Pere
(Cocentaina, Comtat, 14 abril 1415 – Roma, Itàlia, 25 setembre 1478)
Eclesiàstic i cardenal. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma.
Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias.
Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV.
Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.
Espinosa i Lleó, Jeroni Jacint
(Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667)
Pintor. Deixeble del seu pare Rodríguez d’Espinosa, i més tard de Francesc Ribalta, de qui va aprendre l’estil, la brillantor del color i la tècnica del clarobscur. Destacat exponent de l’escola manierista valenciana, amb influències de Zurbarán i Caravaggio.
D’entre les seves obres destaquen el Retrat del P. Jeroni de Mas, El martiri de Sant Pere, La conversió de la Magdalena, Sant Lluís, bisbe, La Puríssima Concepció, Sant Pasqual Bailón, Sant Joan Baptista.
Fou el pare de Miquel Jeroni Espinosa i Castro (València, 1625 – 1701) Pintor. Col·laborà amb el seu pare.
Escuder, Joan
(Cocentaina, Comtat, segle XIV – País Valencià, 1435)
Ermità. És autor d’unes Profecias referentes a los moriscos de este reino y mahometanos antes y después de su expulsión; Cartas en respuesta a las que la enviaron de orden de la reina Doña María.
Li són atribuïdes encara profecies molt diverses.
Domènec i Borràs, Francesc
(Cocentaina, Comtat, 1559 – País Valencià, després 1623)
Pintor. Fill del també pintor Antoni Domènec (País Valencià, segle XVI – després 1570) i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs.
És autor del retaule de l’Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina.
Crevea i Cortès, Vicent
(Cocentaina, Comtat, 16 agost 1812 – Alacant, 23 setembre 1879)
Compositor. Germà de Miquel. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant.
Escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano.
Crevea i Cortès, Miquel
(Cocentaina, Comtat, 10 març 1837 – Alacant, 10 setembre 1862)
Compositor i violoncel·lista. Germà de Vicent. Fou organista de l’església de Sant Nicolau d’Alacant.
Autor de música religiosa, d’obres per a piano i de dues sarsueles.
Dades dels Països Catalans 