Arxiu d'etiquetes: Cocentaina

Covarrubias i Sanç, Dídac

(Cocentaina, Comtat, 9 novembre 1544 – Madrid, 5 novembre 1607)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1598-1607). Succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola. Pertanyia a l’orde de Montesa -del qual era assessor general- i al consell reial de Felip II.

Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs.

A la seva mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre. El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent.

Carbonell i Botella, Josep

(Cocentaina, Comtat, 15 maig 1883 – 30 octubre 1914)

Escriptor. Publicà diverses novel·les: Voto perpetuo, Yeso, Antes muerta, De rebeldía, Cleofé, El tío Huelga, i alguns volums de poemes: Los malditos cantos, Aires levantinos, Felicidad.

Una part dels seus versos catalans són reunits en el llibre Tendrors (1908).

Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort.

Cadolla, la -Comtat/Vall Albaida-

(Agres / Cocentaina, Comtat / Bocairent, Vall d’Albaida)

Contrafort (1.148 m alt) occidental de la serra de Mariola, termenal dels tres municipis.

Borràs i Falcó, Nicolau

(Cocentaina, Comtat, 1530 – Cotalba, Alfauir, Safor, 5 setembre 1610)

Pintor i religiós. Fou deixeble predilecte de Vicent Joan Macip. Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i demanà com a preu que l’hi deixessin ingressar. Així ho féu i hi treballà en repetides ocasions.

Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna (Museu de València), fou un artista menor.

Tingué fama d’home molt irascible.

Benitàer

(Cocentaina, Comtat)

(ant: l’Alqueria de Piamont) Despoblat.

Lloc de moriscs, el 1609 tenia 12 focs, el segle XVI fou agregat a l’Alcudieta del Comtat. El segle XVIII pertanyia als Beaumont.

Benifloret

(Cocentaina, Comtat)

Caseriu, a la plana regada, a la dreta del riu d’Alcoi.

Antic lloc de moriscs, tenia 15 focs el 1609, que pertanyia a l’Alqueria d’Estanya.

Beniàsmet de l’Arcada

(Cocentaina, Comtat)

Despoblat. El seu nom és el d’una partida rural del terme.

Bàrrio, Joan de

(País Valencià, segle XIV – Cocentaina, Comtat, 1348)

Noble. Fou un dels caps del moviment de la Unió amb què hagué d’enfrontar-se Pere III el Cerimoniós. Era governador de la plaça de Cocentaina quan aquesta fou ocupada per les forces reials.

Hi caigué presoner i fou condemnat a mort. Escapçat, la seva pell fou penjada, com a terrible exemple, en un dels portals de l’esmentada ciutat.

Barberà i Falcó, Josep

(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)

Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.

Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.

Cocentaina (Comtat)

Municipi i capital de la comarca del Comtat (País Valencià): 52,94 km2, 434 m alt, 11.519 hab (2014)

Situat entre la foia d’Alcoi i el vessant oriental de la serra de Mariola, límit occidental del terme.

La vida econòmica del municipi es fonamenta en la indústria (molt diversificada i subsidiària de la d’Alcoi), complementada per les activitats agrícoles de secà (cereals, vinyes i, sobretot, oliveres). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen romà i formada pel nucli antic i els ravals del Salvador i de Fraga, es troba en un vessant del tossal de Sant Cristòfol, al peu de les restes del castell de Cocentaina. Hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria, reconstruïda a la fi del segle XVII, l’edifici de l’Ajuntament, actiu palau comtal del segle XV, l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle i nombroses cases d’estil mudèjar.

Dins el terme hi ha el poble de l’Alcudieta del Comtat i els llogarets de Penella i del Poblenou de Sant Rafael, entre altres.

Enllaç web: Ajuntament