Arxiu d'etiquetes: Cocentaina

Ferrís, Pere

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 14 abril 1415 – Roma, Itàlia, 25 setembre 1478)

Eclesiàstic i cardenal. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma.

Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias.

Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV.

Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.

Espinosa i Lleó, Jeroni Jacint

14 Respostes

(Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667)

Pintor. Deixeble del seu pare Rodríguez d’Espinosa, i més tard de Francesc Ribalta, de qui va aprendre l’estil, la brillantor del color i la tècnica del clarobscur. Destacat exponent de l’escola manierista valenciana, amb influències de Zurbarán i Caravaggio.

D’entre les seves obres destaquen el Retrat del P. Jeroni de Mas, El martiri de Sant Pere, La conversió de la Magdalena, Sant Lluís, bisbe, La Puríssima Concepció, Sant Pasqual Bailón, Sant Joan Baptista.

Fou el pare de Miquel Jeroni Espinosa i Castro  (València, 1625 – 1701)  Pintor. Col·laborà amb el seu pare.

Escuder, Joan

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, segle XIV – País Valencià, 1435)

Ermità. És autor d’unes Profecias referentes a los moriscos de este reino y mahometanos antes y después de su expulsión; Cartas en respuesta a las que la enviaron de orden de la reina Doña María.

Li són atribuïdes encara profecies molt diverses.

Domènec i Borràs, Francesc

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 1559 – País Valencià, després 1623)

Pintor. Fill del també pintor Antoni Domènec (País Valencià, segle XVI – després 1570) i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs.

És autor del retaule de l’Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina.

Crevea i Cortès, Vicent

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 16 agost 1812 – Alacant, 23 setembre 1879)

Compositor. Germà de Miquel. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant.

Escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano.

Crevea i Cortès, Miquel

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 10 març 1837 – Alacant, 10 setembre 1862)

Compositor i violoncel·lista. Germà de Vicent. Fou organista de l’església de Sant Nicolau d’Alacant.

Autor de música religiosa, d’obres per a piano i de dues sarsueles.

Covarrubias i Sanç, Dídac

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 9 novembre 1544 – Madrid, 5 novembre 1607)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1598-1607). Succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola. Pertanyia a l’orde de Montesa -del qual era assessor general- i al consell reial de Felip II.

Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs.

A la seva mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre. El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent.

Carbonell i Botella, Josep

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 15 maig 1883 – 30 octubre 1914)

Escriptor. Publicà diverses novel·les: Voto perpetuo, Yeso, Antes muerta, De rebeldía, Cleofé, El tío Huelga, i alguns volums de poemes: Los malditos cantos, Aires levantinos, Felicidad.

Una part dels seus versos catalans són reunits en el llibre Tendrors (1908).

Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort.

Cadolla, la -Comtat/Vall Albaida-

Deixa un comentari

(Agres / Cocentaina, Comtat / Bocairent, Vall d’Albaida)

Contrafort (1.148 m alt) occidental de la serra de Mariola, termenal dels tres municipis.

Borràs i Falcó, Nicolau

2 Respostes

(Cocentaina, Comtat, 1530 – Cotalba, Alfauir, Safor, 5 setembre 1610)

Pintor i religiós. Fou deixeble predilecte de Vicent Joan Macip. Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i demanà com a preu que l’hi deixessin ingressar. Així ho féu i hi treballà en repetides ocasions.

Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna (Museu de València), fou un artista menor.

Tingué fama d’home molt irascible.