(Catalunya)
(o Cissis) Ciutat pre-romana del litoral, de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse per les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya durant la Segona Guerra Púnica.
L’any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces cartagineses manades per Hannó.
(Catalunya)
(llat: Cypsela) Antiga ciutat que, segons l’Ora marítima d’Avià, era a la costa nord.
No citada a cap altra font antiga, és de localització difícil; Schulten la situa a la Fenollera, entre l’Estartit i Pals. Potser podria ésser identificada amb la ciutat d’Ullastret.
Hom ha dubtat, però, de la seva existència.
(Catalunya)
(llat: Callipolis) Antiga ciutat de la costa meridional del Principat, l’únic testimoni de la qual és l’Ora Maritima de Ruf Fest Aviè.
Hom la situa sovint entre Salou i Tarragona i àdhuc a Tarragona; tanmateix, no solament és molt difícil de precisar-ne la localització, sinó també d’assegurar-ne l’existència.
(o Blanda) Ciutat romana, corresponent a l’actual Blanes. Documentada a les fonts llatines (Plini, Pomponi Mela), i que cal considerar d’origen pre-romà.
Sembla que coincidia amb la frontera nord dels laietans.
(ort.ant: Barchinona) Nom llatí de la ciutat, posterior a Barcino.
Utilitzat també en texts oficials catalans fins a mitjans del segle XVI.
Ciutat romana (Colonia Iulia Faventia Paterna Barcino) que fou la capital de la Laietania i correspon a l’actual ciutat de Barcelona.
Nom d’una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda.
En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l’actual Vic.
(Catalunya)
Nom d’una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera.
Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d’altres situen Ascerris a Calaf.
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Camp (Catalunya): 55,28 km2, 215 m alt, 24.112 hab (2017)
Al límit amb la Conca de Barberà, drenat pel Francolí i el seu afluent, la riera de Fontscaldes, accidentat al nord-oest per la serra de Miramar.
Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de la vinya, cereals, ametllers i avellaners (secà), i els de cereals, avellaners i hortalisses (regadiu). La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites. Tradició industrial: ja al segle XIII era un centre de fabricació de teixits de llana; actualment hi ha indústria tèxtil (llana, cotó i gèneres de punt), sidero-metal·lúrgica, mecànica, blanqueries, fàbriques de cartró i de calçats, i indústria derivada de l’agricultura (vi, cereals, pinsos). Cria de bestiar. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80. És centre d’àrea comercial.
La ciutat conserva en la part antiga, de carrers estrets i torts, els trets medievals. El nucli urbà començà a desenvolupar-se al segle XII, al cim d’un petit turó situat entre els torrents del Catllar (sud) i de la Xamora (nord); durant l’edat mitjana foren construïts tres recintes emmurallats successius. L’expansió urbanística més important s’ha registrat, però, a partir de la segona meitat del segle XX. L’església arxiprestal de Sant Joan Baptista és gòtica-tardana, amb façana renaixentista. A la capella del Roser hi ha un mosaic amb escenes de la batalla de Lepant. Altres edificis religiosos són el santuari del Lledó i els convents de Sant Francesc (avui hospital) i del Carme.
El Teatre Principal és neoclàssic. La ciutat és el bressol i un dels centres castellers més importants del Principat i a la plaça de la Font de la Manxa hi ha una escultura dedicada als Xiquets de Valls. La Casa Municipal de Cultura alberga l’interessant Museu de la ciutat. Lloc d’origen de la calçotada, que cada any porta a la ciutat milers de persones per tal de degustar-los i celebrà una multitudinària festa anual el darrer diumenge de gener (la Gran Festa de la Calçotada). Tots els anys acabats en 1 celebra les Decennals de la Candela, unes grans festes en honor de la seva patrona. Té un important teixit associatiu format per entitats culturals, musicals, esportives i socials
El terme comprèn, a més de la ciutat, els pobles de Fontscaldes (amb restes ibèriques), Masmolets i Picamoixons i el centre d’estiueig del Bosc de Valls.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Bàsquet – Pius Hospital
Dades dels Països Catalans 