(País Valencià, segle XIV)
Heretge. Perseguit per la inquisició, fou obligat a retractar-se, després que les seves doctrines hagueren assolit una influència notable.
Malgrat la seva actitud conciliadora, acabà per ser detingut. Morí a la presó.
(València, segle XV – 1501)
Conversa judaïtzant. Muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l’humanista Lluís Vives.
Quan la Inquisició descobrí (1500) a casa seva una sinagoga clandestina, fou processada juntament amb el seu fill Miquel Vives i Guioret, rabí, i cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església.
(València, segle XIV – 1348)
Barber. El 1347 destacà als aldarulls promoguts pels unionistes, que posaren en perill la vida de Pere III el Cerimoniós.
Vencedor aquest l’any següent, després de la batalla de Mislata i de l’ocupació de València, manà comparèixer Gonçalvo davant d’ell, i després de fer-lo objecte d’una interpel·lació sarcàstica, recordant els fets passats, el condemnà a ser arrossegat i penjat.
(Illes Balears, segle XIV)
Visionari. Seguidor i admirador d’Arnau de Vilanova.
Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits.
L’opuscle fou recollit i cremat per la Inquisició (1376), per ordre de Nicolau Eimeric.
(Illes Balears, ? – segle XVIII)
Habitant d’un mas, una parròquia o un lloc rural, adscrit a una ciutat o una vila. A Mallorca i a Eivissa, constituïen un estament específic i tenien participació com a tal en el govern municipal.
Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Palma de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà.
A Eivissa, un dels tres jurats que governaren l’illa havia d’ésser forà.
(València, 1597 – 1630)
Escriptor i ciutadà. Credencier de la generalitat de València. Germanastre d’Onofre Esquerdo i Sapena.
És autor de diverses comèdies (Marte y Venus en París, La Ilustre Fregona, entre altres), representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests (1620-26).
Guillem Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – 1303) Fou senyor de Benioquer, l’Alcúdia i l’Ènova, comprades al rei Alfons II el Franc, i de Murla i Benibraïm, adquirits a Bernat de Sarrià. Fou fill seu Berenguer Escrivà (mort després 1317) i potser també Pelegrina.
Pere Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – Eivissa, v 1317) Ciutadà d’Eivissa. Pare de Francesc Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – després 1318) Veí de Xàtiva.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.
Joan Escrivà (València, segle XIV) Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1427) Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).
(València, segle XIV)
Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Ciutadà. Era venedor de lluquets o palletes i per aquesta raó fou conegut per el Palleter.
La tradició li atribueix d’haver llançat, a la placeta de les Panses, el primer crit de revolta contra els francesos, el 23 de maig de 1808 (el Crit del Palleter).
Dades dels Països Catalans 