(Barcelona, 1960 – )
Realitzador cinematogràfic, de nom real Josep Lluís Carroggio i Guerín.
Precoç realitzador en formats subestàndard, el film Los motivos de Berta (1984) és una reflexió sobre la fi de l’adolescència.
Posteriorment realitzà Porta de l’àngel (episodi del film col·lectiu City Life, 1988) i Innisfree (1989), un retrat entre el documental i la ficció sobre els escenaris irlandesos on John Ford rodà The Quiet Man.
(Barcelona, 1937 – 3 novembre 1993)
Escriptor cinematogràfic i guionista. Fill del militar Josep Guarner i Vivancos. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com “Fotogramas”, “El Periódico” o “La Vanguardia”.
Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l’obra pòstuma Autorretrato del cronista (1994).
A partir del 1979, va dirigir la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, després Festival Internacional de Cinema (fins al 1990). Entre el 1988 i el 1991 va presidir l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.
(Barcelona, 27 octubre 1930 – Madrid, 26 desembre 2018)
Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma.
Els seus primers films, Noche de verano (1962), El espontáneo (1963) i Una historia de amor (1966), s’acrediten per una visió estilitzada de la realitat espanyola, mentre que Acteón (1965) desenvolupa un tema místic.
Entre els seus films posteriors cal esmentar No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, La trastienda (1975), La siesta (1976), Cartas de amor de una monja (1978), El timbaler del Bruc (1981, estrenada en català) i La punyalada (1989), sobre l’obra homònima de Marià Vayreda, amb que guanyà el 1990 el premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.
(Manresa, Bages, 1892 – Barcelona, 12 gener 1970)
Operador i director cinematogràfic.
Fou un dels capdavanters del documental, amb Festa de sardanes al Parc Güell (1907), Els successos de Barcelona (1909), La pesca a les costes barcelonines i Biografía y muerte de Joselito (1919).
Col·laborà en altres films com a director de fotografia i dirigí sainets.
(Barcelona, 19 març 1910 – 10 novembre 1988)
Director cinematogràfic. Iniciat com a guionista i actor, l’any 1945 s’estrenà com a director.
Els seus films més coneguts són: Cuando los ángeles duermen (1946), Don Juan de Serrallonga (1947), Ha entrado un ladrón (1948) i Correo del rey (1959).
(Barcelona, 1892 – 2 gener 1968)
Realitzador cinematogràfic, germà de Pau.
Treballà a Barcelona (1929-42) i fou un dels iniciadors del cinema sonor, amb cintes com Sor Angélica. Després de la guerra civil intentà de reprendre la carrera, sense èxit.
La seva tècnica romangué retardada i, després de dirigir El sobre lacado, es retirà.
(Barcelona, 1927 – 9 novembre 1990)
Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d’Arnau Olivar.
Ha publicat texts interessants i d’una gran independència de posició a les revistes “Laye” de Barcelona, “Cineclub Universitario” de Salamanca i “Nuestro Cine” i “Índice” de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d’alguns guions de Visconti.
(Barcelona, 15 novembre 1946 – )
Publicació cinematogràfica en castellà.
Dedicada a la crítica i al comentari dels fets cinematogràfics. Primerament fou quinzenal, i després setmanal. Des del 1973 ha pres el nom de “Nuevo Fotogramas”.
Ha tingut èxit popular i, sobretot a la segona època, ha adquirit una certa intenció crítica.
(Barcelona, 1883 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944)
Director i productor cinematogràfic.
Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració).
El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L’herencia del diable.
En tots els films la direcció i la fotografia anava a càrrec d’ambdós socis.
(Tossa de Mar, Selva, 1932 – Barcelona, 2 setembre 2013)
Director cinematogràfic. Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma.
Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros (1957), premiat a Montreal i a Oberhausen; també li han premiat Barcelona y el modernismo (Praga, 1967) i Lanzarote (Brussel·les, 1972).
La seva obra més significativa és Vida de familia (1963), reflexió crítica sobre la burgesia catalana.
Dades dels Països Catalans 