Arxiu d'etiquetes: cavallers

Vic i de Castellví, Dídac de

1 Resposta

(València, 1584 – Alzira, Ribera Alta, 1657)

Noble. Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara. Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara. Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó. Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella.

Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar (1619-32), publicat el 1921. Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales, del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars.

Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat mecenes, així com tots els seus papers.

Vernet, Tomàs de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Cavaller. El 1285, arran de la croada de Felip III de França contra Catalunya, secundat per Jaume II de Mallorca-Rosselló, ajudà Pere II el Gran a la defensa del país.

A la batalla de Santa Maria d’Agost lluità al costat del rei.

Vernet, Ramon de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Li foren donades 12 cavalleries de les preses als sarraïns.

Vernet, Berenguer de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – Catalunya Nord ?, segle XIV)

Cavaller. Serví Jaume III de Mallorca. El 1344 fou el darrer veguer de Cerdanya i Baridà que tingué aquell monarca, destronat el mateix any.

Vernet, Arnau de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor (1229-30). Hi acudí amb les forces de Nunyo Sanç, comte de Rosselló.

Valmanya, Domènec de *

Deixa un comentari

Veure> Domènec de Vallmanya (cavaller afrancesat català, segles XVIII-XIX).

Vallterra de Blanes -varis bio-

4 Respostes

Joan Vallterra de Blanes  (País Valencià, segle XVI)  Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d’Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II el Catòlic en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou:

Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou el pare de:

Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fou el pare de:

Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou el pare de:

Vicent Vallterra de Blanes i Robles (País Valencià, segle XVII – 1669)  Fou lloctinent de portantveus de governador general de València. Fou pare de:

Josep Vallterra de Blanes i Martí (País Valencià, segle XVII – València, 1659)  Cavaller de Sant Jaume. Fou degollat a la plaça de València. Fou l’avi de:

Pere Vallterra de Blanes i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1733)  Fou creat marquès de Vallterra (1716).

Vallseca, Lleonard de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Fou un dels qui serviren Ferran I d’Antequera anant a participar al setge de Balaguer contra Jaume II d’Urgell, el 1413.

Vallgornera -varis bio-

Deixa un comentari

Vallgornera  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble del llinatge dels senyors de Vilanova de la Ribera (Rosselló). Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, i prengué la del rival d’aquest, Pere III el Cerimoniós. El 1344 combatia al costat de Pere III per sotmetre-li el Rosselló. Destacà a la presa d’Elna.

Francesc de Vallgornera  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Cavaller de pare català, possiblement fill de Simó. Fou un bon defensor de l’illa contra els angevins. El 1349 era una de les figures més destacades a Catània, durant el setge a què fou sotmesa la plaça pels invasors.

Francesc de Vallgornera  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Noble. Probablement de la branca empordanesa de la família que s’havia establert a Sicília. El 1460 era un dels partidaris que la corona siciliana fos cenyida pel príncep Carles de Viana.

Simó de Vallgornera  (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Noble. Descendent de Simó de Vallgornera i de Vilallonga. Es manifestà favorable, el 1392, a la tornada de la reina Maria I a Sicília i al triomf dels interessos catalans a l’illa. El 1396 era recompensat d’aquesta actitud amb diverses donacions reials.

Valda i Moya, Pere de

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1664)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Ferran Llorenç de Valda i Leriza, al qual succeí com a correu major de València.

Escriví un Tratado de la nobleza (1663) i una Defensa del oficio de correo mayor de la Ciudad y Reino de Valencia (1658).

Es casà amb Jerònima de Castellví i Carròs i, a la seva mort el succeí en el càrrec el seu fill:

Ferran de Valda i de Castellví (València, segle XVII – 1680)  Correu major de València. A la seva mort, fou succeït en el càrrec pel seu fill

Pere Ignasi de Valda i Figuerola (València, segle XVII – segle XVIII)  Cavaller. Marquès consort de Busianos, Fou ja el darrer membre de la família que exercí el càrrec de correu major de València, puix que en fou destituït amb la Nova Planta.