(València, segle XVI – segle XVII)
Família de cavallers d’origen basc establerta a València i que detingué el càrrec de correu major de la ciutat durant dos-cents anys.
El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda (València, segle XVI – 1589) Escriptor. Exercí des del 1577 el càrrec de correu major. Després de la seva mort el succeí el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. El 1349 anà a Mallorca amb els contingents de reforç duts per Pere de Montcada i que havien de contribuir a la victòria de Llucmajor.
Un homònim apareix, el 1373, al quadre de bandositats nobiliàries de València, formant al costat de la facció dels Centelles, oposada a la dels Vilaragut.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Estigué al servei personal de Pere III el Cerimoniós. El 1347 s’oposà a la formació de la Unió valenciana.
Morí al combat que tingueren al camí de Xàtiva unionistes i reialistes, en el qual els primers resultaren vencedors.
(Illes Balears, segle XIV – després 1348)
Cavaller. Fill de Bernat de Torrella (o de Torroella). Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca (1270) i veguer (1291).
Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un gran volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Fou un dels més destacats a les lluites de Sicília per reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove. El 1393 era cap de la guarnició de Tèrmini.
El 1402 fou designat membre del consell reial de Sicília que havia d’assessorar Martí el Jove. La designació fou imposada pel rei Martí I l’Humà a través del seu ambaixador Guerau Alemany de Cervelló.
(Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor i cavaller. És autor de poemes religiosos en català.
(Conflent ?, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)
Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III de Catalunya, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir Jaume III de Mallorca, i hagué de ser combatut.
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Es destacà en l’oposició a la regència de l’infant Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III de Mallorca.
Fou un dels capdavanters del partit que pretenia donar la regència al comte Gastó de Foix, dominat el 1326 per les forces que trameté el rei Jaume II de Catalunya. En aquestes circumstàncies, fou un dels qui recomanaren d’acceptar Felip.
Fou el pare de Guillem Sesfonts (Rosselló, segle XIV) Cavaller. El 1343 fou posat per Jaume III de Mallorca com a capità de la guarnició de Canet de Rosselló, amb Francesc d’Oms. Les seves dissensions amb aquest afavoriren el lliurament de la plaça a Pere III el Cerimoniós.
(Ciutadella, Menorca, 28 gener 1670 – 1 juliol 1729)
Cavaller. Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip V de Borbó a l’illa.
Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil.
Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó.
Dades dels Països Catalans 