Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord

Rasès, comtat de

(França, segle XI – segle XIII)

Territori incorporat a Catalunya per Ramon Berenguer I, el qual el comprà (primeria de 1067) a la mort de Roger III de Carcassona.

Caigué en poder del vescomte Bernat Ató (1082), el qual va donar-lo a Alfons I d’Aragó per fer front a les pretensions del comte barceloní; en la concòrdia del 1112 entre Bernat Ató i Ramon Berenguer III, el comtat seguia en mans estranyes, però era reconeguda la sobirania superior dels comtes de Barcelona, fins que el 1247 Jaume I cedí tots els seus drets al rei de França i en rebé una compensació.

Ramon Dalmau -bisbe Roda, s. XI-

(Catalunya ?, abans 1076 – Roda de Ribagorça, Ribagorça, 1094)

Bisbe de Roda, probablement català o llenguadocià.

Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona (1076), en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó.

Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III.

El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo de Sant Victorià Bernat i rebé la confirmació del seu càrrec episcopal del nou legat papal Ricard, futur abat de Sant Víctor de Marsella. Marcà les línies d’una futura expansió del seu bisbat pel sud-oest, que foren confirmades per Sanç III el 1080.

El seu cos fou enterrat en una esglesiola extramurs de Roda, traslladat a la seu d’aquesta i dipositat en una tomba episcopal col·lectiva al començament del segle XII.

Ramon Berenguer V de Provença

(Ais de Provença, França, 1198 – 19 agost 1245)

Comte de Provença (1209-45). Fill d’Alfons II i de Garsenda de Forcalquier, i nebot del rei Pere I el Catòlic. Heretà els comtats de Provença i de Forcalquier a la mort del seu pare (1209) i del seu avi matern.

Pere el Catòlic el traslladà al castell de Montsó, on fou custodiat pels templers, mentre que la governació de la Provença passà a Sanç, germà de Ramon Berenguer IV de Provença. Mort Pere el Catòlic a Muret (1213), el comte Sanç fou fet regent de Catalunya-Aragó, el qual dugué també al castell de Montsó l’infant Jaume I, cosí de Ramon Berenguer V. Aquest en sortí el 1216.

Incorporà als seus dominis el comtat de Forcalquier (1222) i portà a terme la reordenació administrativa del comtat. El 1230 cedí Marsella al comtat de Tolosa. El conflicte bèl·lic que sorgí amb els tolosans fou deturat per la intervenció de Jaume I (1239).

De la seva muller Beatriu de Savoia tingué quatre filles: Margarida, que es casà amb Lluís IX de França; Elionor, amb Enric III d’Anglaterra; Sança, amb Ricard de Cornualla, i Beatriu, feta hereva, que es casà amb Carles I d’Anjou.

Des d’aleshores el comtat de Provença va dur una política contrària als interessos catalans a la Mediterrània.

Ramon Berenguer III de Provença

(Provença, 1136 ? – Niça, Provença, març 1166)

Comte de Provença (1144-66). Fill de Berenguer Ramon de Provença, era nét de Ramon Berenguer III de Barcelona.

En morir (1144) el seu pare quan ell era un infant, el govern de Provença passà al seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona. Durant aquesta minoritat el comte barceloní hagué de fer cara a les ambicions del comtat de Tolosa i a les prestacions de la casa de Baus, la qual el 1145 i el 1150 havia rebut la investidura del comtat de part de l’emperador Frederic Barba-roja.

En casar-se (1161) amb Ricliza, neboda de l’emperador i vídua d’Alfons VII de Castella, assumí de fet la governació de Provença i aconseguí també de l’emperador la investidura (1163). Durant el setge de Niça, on havia esclatat una revolta anticomtal, hi trobà la mort.

Deixà una filla menor d’edat, Dolça. Pocs mesos després Alfons I ocupà el comtat de Provença.

Ramon Berenguer -abat Canigó, s. XIV-

(Catalunya Nord, segle XIV)

Abat de Sant Martí del Canigó (1360-80).

Entre el 1366 i el 1370 concedí la redempció dels mals usos als habitants d’Odelló, Vilalta, Pardinella, Èguet, Targassona, el Pla i Marquixanes.

El 1374 la seva abadia fou assaltada i robada i ell i els seus monjos empresonats i maltractats per l’infant Jaume (IV) de Mallorca, que incendià i destruí també el castell i el poble de Vernet.

El 1375 el rei Pere III de Catalunya-Aragó els donà la seva protecció i l’infant Jaume li féu retornar els béns usurpats.

Querroig, torre de

(Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà)

Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.

Puig d’Orfila

(Catalunya Nord, s XIII)

Conseller de Jaume II de Mallorca-Rosselló.

Era un dels qui instigaren el monarca a aliar-se amb França, tot facilitant la invasió de Catalunya pels croats francesos el 1285.

El mateix any, i poc abans de produir-se l’esperada invasió, el rei Pere II el Gran féu la seva famosa incursió a Perpinyà, on capturà a Puig d’Orfila amb un altre conseller que compartia amb ell responsabilitats semblants: Ramon Batlle.

Perpinyà, conferència de -1415-

(Perpinyà i Narbona, tardor de 1415)

Reunió a la qual assistiren el nou rei Ferran I de Catalunya-Aragó i Vicent Ferrer, celebrada com a rèplica del concili de Constança (1414-18), en la qual Benet XIII es comprometé a entrevistar-se amb l’emperador Segimon.

L’entrevista tingué lloc a les dues ciutats en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia.

Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de 72 dies. Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell.

Perpinyà, concili de -1408-

(Perpinyà, 15 novembre 1408)

Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII, al castell reial de la ciutat, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa -el d’Avinyó o el de Roma- era l’autèntic.

Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença. Un mes després acabà proclamant de legitimitat de Benet XIII.

El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 és reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V.

Perellós i de Rocabertí, Francesc II de

(Rosselló, segle XV – 1466)

Fill de Lluís I de Perellós. Per mort del seu germà gran Ramon en vida paterna, heretà els vescomtats de Rueda i Perellós, fou camarlenc reial i reclamà i obtingué (1456) la baronia de Jóc al·legant la donació feta al seu avi per Elionor de Perellós.

S’intitulà també vescomte d’Illa i Canet -que pledejà amb els Pinós-, i per aquesta raó també es digué Francesc de Fenollet. Vengué la senyoria de Rueda als Andreu.

Lluís XI de França li confiscà els béns i durant la guerra contra Joan II fou conseller del conestable Pere de Portugal (1466) i lluità a la batalla de Calaf.

El succeí la seva filla Francina de Perellós i de Fluvià (Catalunya Nord, segle XIV) Dita també Fenollet. D’entre els béns paterns, recuperà el castell de Llers, que retenia Felip d’Albert (1383). Transmeté els béns del llinatge i les pretensions a Illa i Canet als descendents seus i del segon marit Pere de Torrelles.