(Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà)
Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.
Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord
Puig d’Orfila
(Catalunya Nord, s XIII)
Conseller de Jaume II de Mallorca-Rosselló.
Era un dels qui instigaren el monarca a aliar-se amb França, tot facilitant la invasió de Catalunya pels croats francesos el 1285.
El mateix any, i poc abans de produir-se l’esperada invasió, el rei Pere II el Gran féu la seva famosa incursió a Perpinyà, on capturà a Puig d’Orfila amb un altre conseller que compartia amb ell responsabilitats semblants: Ramon Batlle.
Perpinyà, conferència de -1415-
(Perpinyà i Narbona, tardor de 1415)
Reunió a la qual assistiren el nou rei Ferran I de Catalunya-Aragó i Vicent Ferrer, celebrada com a rèplica del concili de Constança (1414-18), en la qual Benet XIII es comprometé a entrevistar-se amb l’emperador Segimon.
L’entrevista tingué lloc a les dues ciutats en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia.
Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de 72 dies. Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell.
Perpinyà, concili de -1408-
(Perpinyà, 15 novembre 1408)
Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII, al castell reial de la ciutat, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa -el d’Avinyó o el de Roma- era l’autèntic.
Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença. Un mes després acabà proclamant de legitimitat de Benet XIII.
El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 és reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V.
Perellós i de Rocabertí, Francesc II de
(Rosselló, segle XV – 1466)
Fill de Lluís I de Perellós. Per mort del seu germà gran Ramon en vida paterna, heretà els vescomtats de Rueda i Perellós, fou camarlenc reial i reclamà i obtingué (1456) la baronia de Jóc al·legant la donació feta al seu avi per Elionor de Perellós.
S’intitulà també vescomte d’Illa i Canet -que pledejà amb els Pinós-, i per aquesta raó també es digué Francesc de Fenollet. Vengué la senyoria de Rueda als Andreu.
Lluís XI de França li confiscà els béns i durant la guerra contra Joan II fou conseller del conestable Pere de Portugal (1466) i lluità a la batalla de Calaf.
El succeí la seva filla Francina de Perellós i de Fluvià (Catalunya Nord, segle XIV) Dita també Fenollet. D’entre els béns paterns, recuperà el castell de Llers, que retenia Felip d’Albert (1383). Transmeté els béns del llinatge i les pretensions a Illa i Canet als descendents seus i del segon marit Pere de Torrelles.
Perellós i de Manresa, Elionor de
(Catalunya Nord, segle XV – 1456)
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa. Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa (1390).
El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou. Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells.
Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de Glorianes (1393).
Promesa a Miquel de Perellós i van Steenhoont, fill de Ponç, des del 1393, s’hi casà el 1404 i en restà vídua el 1407. Més tard es casà amb Berenguer de Vilaragut (mort el 1439).
Els fills de la seva germana pretengueren la successió d’Elionor, que no tenia descendència. El rei Alfons disposà que quan aquesta morís, la reina ocupés els dominis; però, reclamant-los Francesc de Perellós i de Rocabertí, quart vescomte de Rueda, en virtut de la donació feta al seu avi Ramon de Perellós, li foren atorgats (1452).
La concessió tingué efecte en morir Elionor. Tanmateix, pocs anys després els obtingueren els Perapertusa.
Perellós i de Manresa, Constança de
(Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)
Dama. Filla segona de Ramon de Perellós, baró de Jóc, i de la segona muller d’aquest, Constança. La baronia fou per a la seva germana, Elionor.
Aquesta i Constança eren de poca edat quan morí el seu pare, en 1384. Restaren sota la tutela de la mare, de Ramon de Perellós, vescomte de Roda (després d’un germà d’aquest, Ponç) i del barceloní Ferrer de Marimon, potser de la família materna.
Es casà amb Bernat Berenguer de Perapertusa, fill de Guillem. Aportà en dot 30.000 sous barcelonins. Restà vídua en 1413.
Tingué cinc fills, un d’ells, Bernat, heretaria d’Elionor de Perellós la baronia de Jóc.
Perellós, Violant de
(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Filla de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda. Fou senyora dels llocs de Sant Feliu d’Amunt i de Sant Feliu d’Avall, al Rosselló.
Ha deixat poques dades conegudes, al costat dels seus germans Ramon, vescomte de Rueda i Perellós; Miquel, arquebisbe d’Embrun, i Ponç, ric propietari rossellonès.
El seu hereu fou Antoni Pinya, burgès de Perpinyà.
Aquesta és potser la Violant que fou abadessa de Vallbona en 1419-22.
Perellós, vescomtat de
(Rosselló, segle XIV – )
Títol senyorial concedit el 1391 a Ramon de Perellós. Anà sempre unit amb el vescomtat de Rueda.
Perellós, Ramon de -governador Rosselló-
(Catalunya Nord, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1441/44)
Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibil·la i germà de Lluís.
Conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília (1415). Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona. Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna (1417).
Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga (1419). Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina. Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria. Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi de presoners.
El rei li cedí tots els seus drets als vescomtats d’Illa i Canet en morir Pere de Fenollet (1421-23), però després li fou revocada la donació. També li donà el dret de redimir el vescomtat d’Àger (1421).
Comprà els llocs de Clairà, Sant Llorenç, Eus, etc, als marmessors de la reina Margarida de Prades (1427); i el lloc de Tuïr al rei (1429), però els habitants de Tuïr protestaren i hagué de renunciar-hi.
Fou capità general de l’armada (1428) i serví l’infant Pere a Nàpols i a la costa africana. Acompanyà el rei Alfons i intervingué en la treva amb Castella i Navarra (1430). Com a garantia de la concessió dels llocs de Seta i Travadell (1431), rebia les rendes del Voló, Cortsaví i Montboló.
Anà a Tunis com a cap de les galeres (1432). Fou enviat pel rei a l’emperador (1433). Devia viure després a Sicília, deixant al Rosselló, com a lloctinent, el seu germà Lluís.
Fou membre del consell reial a Gaeta (1436). Més tard fou virrei de Sicília i adquirí Castellammare di Stabia (1441).
El seu germà fou Lluís de Perellós (Catalunya Nord, segle XV – Sicília, Itàlia, després 1460) Senyor d’Eus (Conflent). S’establí a Sicília, on fou baró de Monterosso i senyor de Gagliano. El 1460 fou un dels qui es mostraren partidaris de tenir Carles de Viana per rei de Sicília.
Probablement era el pare de Ramon de Perellós (Catalunya Nord, segle XV) (dit també Ramon de Monroy) Senyor de Gagliano i baró de la Mota di Sant’Anastasia (1463). Fou cridat a defensar la baronia d’Arenós contra Jaume d’Aragó (1476). S’ignora si deixà descendència.
Dades dels Països Catalans 