(Catalunya, 2000 – )
Organisme de la comunitat islàmica. Constituïda amb una trentena de mesquites.
Pretén fomentar la convivència entre la comunitat musulmana i la catalana, promoure el respecte mutu i conscienciar l’opinió pública.
(Catalunya, 19 desembre 1984 – )
(CIC) Òrgan de consulta i d’assessorament. Depenent del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de la coordinació i de la programació universitària.
Creat per llei del 1984, és el continuador del Consell Interuniversitari Català creat l’any 1979.
(Catalunya, 1979 – 1984)
Organisme. Pretenia coordinar les universitats catalanes a base de l’intercanvi d’experiències i de la conscienciació dels problemes comuns. El 1976 s’iniciaren els contactes formals entre les tres universitats d’aleshores, el 1978 es coordinaren amb la Generalitat i el 1979 es formalitzà aquest Consell.
Malgrat les dificultats de tota mena plantejades per la inestabilitat universitària i pels continus ajornaments de la Llei d’Autonomia Universitària (LAU), ha esdevingut una bona eina per afavorir la catalanització de l’ensenyament universitari.
L’any 1984 fou continuat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.
(Catalunya, 1985 – )
Organisme superior de consulta i participació dels sectors inclosos en la programació general de l’ensenyament no universitari. Creat per la Llei de Consells Escolars del desembre de 1985 de la Generalitat.
Són representats els professors de l’àmbit no universitari, els pares d’alumnes, els alumnes, el personal d’administració i de servei dels centres docents, els titulars de centres privats, les centrals i organitzacions sindicals i patronals, els moviments de renovació pedagògica, l’administració educativa, l’administració local, els presidents dels consells escolars territorials, les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans, els col·legis professionals i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, a més de tres personalitats reconegudes en el camp de l’educació.
La funció consultiva i participativa pròpia és exercida en àmbits més reduïts pels consells territorials i els consells escolars municipals.
Enllaç web: Consell Escolar de Catalunya
(Catalunya, 27 juliol 1936 – 1939)
(CENU) Organisme creat per la Generalitat por després d’iniciada la guerra civil, per tal d’implantar, com a substitució del règim escolar enderrocat, una escola nova, inspirada en els principis nacionalistes del treball, de la fraternitat humana i de la supressió de tota mena de privilegis.
Estava presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat i dirigit per representants de sindicats i d’entitats pedagògiques i polítiques.
La principal aportació fou el Pla General d’Ensenyament que es proposà com a meta urgent l’escolarització de tots els infants de Catalunya.
No obstant això, les difícils condicions creades per l’avanç de la guerra, juntament amb les tensions polítiques, limitaren, sobretot a Barcelona, l’abast del projecte.
(Catalunya, 1977 – setembre 2003)
Organisme. Creat després d’una sèrie de contactes que s’iniciaren en una reunió dels bisbes de Catalunya, d’on sortí el document L’escola cristiana que volem.
El 1979 celebrà el seu primer congrés, reflectit en el treball Una escola per Catalunya avui i aquí.
El 2003 fou substituït per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
(Catalunya, 5 juliol 1996 – )
(CAC) Organisme públic. Instituït per la Generalitat de Catalunya per al seguiment dels continguts dels mitjans audiovisuals. El seu funcionament i els seus objectius són regulats per la llei 8/96 del Parlament de Catalunya.
El consell de govern aprovà el seu funcionament al gener de 1997. Té funcions consultives i d’assessorament del poder executiu i del legislatiu i funciona de manera col·legiada.
Enllaç web: Consell de l’Audiovisual de Catalunya
(Catalunya, 9 juny 1931 – 1939)
Organisme creat per la Generalitat per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències (ensenyament superior, secundari, primari, tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts), presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat. A la pràctica, n’actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari.
En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre (1934-36), per Lluís Duran i Ventosa.
Fou l’organisme fonamental de la tasca cultural de la Generalitat.
(Catalunya, 1999 – )
Organisme de consulta i assessorament. Creat per la Generalitat de Catalunya amb relació a la formació professional en tots els àmbits educatius i socials que hi sigui establerta.
Adscrit el departament d’Ensenyament, es presidit pel seu conseller i pel de Treball alternativament.
Enllaç web: Consell Català de Formació Professional
(Catalunya, 1997 – )
Òrgan creat per la Generalitat de Catalunya. Té la finalitat d’estudiar i conèixer la realitat de l’associació catalana i facilitar tota la informació per a millorar-ne la gestió interna i per a un desenvolupament més eficaç del món associatiu, per això és considerat un òrgan consultiu, que pot assessorar i dictaminar sobre qualsevol disposició legal que afecti l’associació.
També pot proposar les degudes actuacions per a promoure les associacions. La possibilitat de proposar línies de suport i de participar en la mediació dels conflictes que puguin sorgir són dues prerrogatives més del Consell.
Dades dels Països Catalans 