(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poema anònim català. Escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneix les belleses i les virtuts de la seva enamorada.
D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians.
(Catalunya, 1986 – 2007)
Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.
És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic.
La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sol·licitin.
El 2007 passà a anomenar-se Agència Catalana de Turisme (ACT).
(Catalunya, 1987 – 2010)
(COPCA) Entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia. Creada pel departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
Impulsa la realització d’accions encaminades a afavorir l’activitat exportadora a Catalunya, sobretot en les àrees de formació, informació, assessorament i promoció.
El 2010 entrà a formar part de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACCIÓ).
(Catalunya, segle XX – )
Organisme de caràcter social. Vinculada a cadascuna de les universitats públiques. Creada com a instrument de participació de la societat en les universitats.
Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions.
(Catalunya, 2000 – )
Organisme de la comunitat islàmica. Constituïda amb una trentena de mesquites.
Pretén fomentar la convivència entre la comunitat musulmana i la catalana, promoure el respecte mutu i conscienciar l’opinió pública.
(Catalunya, 19 desembre 1984 – )
(CIC) Òrgan de consulta i d’assessorament. Depenent del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de la coordinació i de la programació universitària.
Creat per llei del 1984, és el continuador del Consell Interuniversitari Català creat l’any 1979.
(Catalunya, 1979 – 1984)
Organisme. Pretenia coordinar les universitats catalanes a base de l’intercanvi d’experiències i de la conscienciació dels problemes comuns. El 1976 s’iniciaren els contactes formals entre les tres universitats d’aleshores, el 1978 es coordinaren amb la Generalitat i el 1979 es formalitzà aquest Consell.
Malgrat les dificultats de tota mena plantejades per la inestabilitat universitària i pels continus ajornaments de la Llei d’Autonomia Universitària (LAU), ha esdevingut una bona eina per afavorir la catalanització de l’ensenyament universitari.
L’any 1984 fou continuat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.
(Catalunya, 1985 – )
Organisme superior de consulta i participació dels sectors inclosos en la programació general de l’ensenyament no universitari. Creat per la Llei de Consells Escolars del desembre de 1985 de la Generalitat.
Són representats els professors de l’àmbit no universitari, els pares d’alumnes, els alumnes, el personal d’administració i de servei dels centres docents, els titulars de centres privats, les centrals i organitzacions sindicals i patronals, els moviments de renovació pedagògica, l’administració educativa, l’administració local, els presidents dels consells escolars territorials, les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans, els col·legis professionals i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, a més de tres personalitats reconegudes en el camp de l’educació.
La funció consultiva i participativa pròpia és exercida en àmbits més reduïts pels consells territorials i els consells escolars municipals.
Enllaç web: Consell Escolar de Catalunya
(Catalunya, 27 juliol 1936 – 1939)
(CENU) Organisme creat per la Generalitat por després d’iniciada la guerra civil, per tal d’implantar, com a substitució del règim escolar enderrocat, una escola nova, inspirada en els principis nacionalistes del treball, de la fraternitat humana i de la supressió de tota mena de privilegis.
Estava presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat i dirigit per representants de sindicats i d’entitats pedagògiques i polítiques.
La principal aportació fou el Pla General d’Ensenyament que es proposà com a meta urgent l’escolarització de tots els infants de Catalunya.
No obstant això, les difícils condicions creades per l’avanç de la guerra, juntament amb les tensions polítiques, limitaren, sobretot a Barcelona, l’abast del projecte.
(Catalunya, 1977 – setembre 2003)
Organisme. Creat després d’una sèrie de contactes que s’iniciaren en una reunió dels bisbes de Catalunya, d’on sortí el document L’escola cristiana que volem.
El 1979 celebrà el seu primer congrés, reflectit en el treball Una escola per Catalunya avui i aquí.
El 2003 fou substituït per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 