(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Probablement altre que els homònims de la mateixa centúria.
Serví Alfons IV el Magnànim a les guerres d’Itàlia.
El 1435 caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça. Com tots els capitans d’aquella jornada, no trigà a ésser alliberat.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari de la Generalitat. Representat per Damià de Montbui, hagué de formular el seu jurament de fidelitat al rei vencedor, a Barcelona, el 1472.
El 1484 fou un dels catalans que protestaren per haver triat Ferran II el Catòlic la llunyana vila de Tarassona per tenir-hi Corts generals.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble, militar i polític. Germà de Joan de Montbui.
Assistí a les Corts de Montsó (1388) i fou lloctinent del seu germà a l’illa de Sardenya. Intentà que el rei Joan I el Caçador organitzés una expedició d’auxili a l’illa (1393).
L’any 1396 ocupà, juntament amb Galceran de Rosanes, el castell de Rosanes, que pertanyia al comte Mateu I de Foix, com a represàlia per haver participar en la invasió de Catalunya.
El 1413 Ferran I el d’Antequera el convocà per anar contra la revolta de Jaume II d’Urgell.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Serví a Sardenya.
El 1470 era capità de la guarnició del castell de Monreale.
Fou assetjat pel rebel Lleonard Alagó. Després de resistir-hi hagué de retre’s per fam.
(Catalunya, segle XII – 1235)
Cavaller. Serví Pere I el Catòlic. Combaté a la batalla de Muret (1213).
Després de la batalla i de la mort del rei, fou dels qui en portaren les restes al monestir aragonès de Sixena.
Després es retirà per un temps a Santes Creus, on fou enterrat.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Destacà a la lluita contra els francesos.
La seva acció més brillant fou el 1684, en un combat al pas del Ter davant de Girona, en què maniobrà amb excepcional seguretat i ordre, contrastant amb la conducta d’altres unitats.
La seva era el terç de la ciutat de Barcelona, de la qual n’era sergent major.
Ostentava el mateix grau a la campanya de 1689.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. El 1410 fou procurador de Jofre Gilabert de Cruïlles al Parlament de Catalunya. En nom seu, fou un dels protestataris del trasllat a Barcelona de l’assemblea, que en principi havia d’estar convocada a Montblanc.
El 1413 fou cridat com a testimoni al procés contra Jaume II d’Urgell. Les seves respostes no foren perjudicials a l’acusat.
(Catalunya, segle XII)
Noble. Amb Guerau de Jorba i Guerau Alemany de Cervelló sostingué un llarg litigi de propietat sobre el camp dit de la Contrarietat o de Santes Creus, fins que, el 1158, els litigants tallaren la qüestió, a precs de l’abat Guerau de Santa Maria de Valldaura, renunciant a aquell indret i cedint-lo a la comunitat cistercenca perquè hi establís el seu monestir definitiu.
(Catalunya, segle XVII – Holanda ?, segle XVII)
Escriptor i filòsof eclèctic judeo-protestant. Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurament el judaisme.
Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe (Leiden, 1692), In Coena Domini (la Haia, 1692) i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana (la Haia, 1633), obres particularment dures contra la Inquisició castellana.
El 1645 tornà parcialment al judaisme, i féu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis, on procurà compaginar judaisme i cristianisme.
Fou impugnat pel protestant italià Marginetti.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Jurista i eclesiàstic. Fou oficial i procurador del bisbe d’Urgell. El 1411, representant el Parlament de Catalunya, anà a Morella per intentar una solució d’arbitratge al greu conflicte que existia entre aquella vila i els pobles de la rodalia. Aconseguí que l’afer fos sotmès a l’arbitratge de Joan Desplà i Berenguer de Tagamanent.
Fou un dels tres parlamentaris autoritzats a organitzar un servei d’espionatge per tal que el Parlament de Catalunya tingués esment de fets esdevinguts en altres punts. El 1426 era canonge sacristà del capítol urgellenc.
Escriví en llatí una genealogia dels comtes de Barcelona titulada Privilegia civitatis Barcinon. Regum Aragoniae Genealogia i les obres Liber incharta ann. C. forma folii, Berengarii iterum, lumen constitutionum usaticorum et consuetudinum Cataloniae ad relevamen laboris advocatorum ordina alphabeti ano MCDXXVI, i Constitutiones quaedam provinciae Tarraconensis.
Dades dels Països Catalans 